La vaga ha estat

Recta final. La vaga general del 29 M ha estat. L’adjectivació, que cadascú triï la que més li convingui.

Per al govern de l’Estat, una molèstia innecessària: la majoria absoluta és la majoria absoluta. A més, els mercats són els que manen.

Per al govern de Catalunya, una molèstia innecessària: prou feina hi ha amb les retallades que avui també ha calgut estar pendent dels carrers.

Per als partits de l’oposició, una oportunitat de sortir a la foto i fer veure que algun cop serveixen per a alguna cosa.

Per als treballadors, una prova de foc. Tant si s’ha volgut anar a treballar –por als piquets sindicals– com si s’ha volgut no anar a treballar –por als piquets empresarials.

Per als aturats, un altre dijous al sol.

Per als sindicats organitzadors –UGT i CCOO–, un èxit espaterrant. Els seus líders han interpretat tan bé els seus papers que segur que no els fan fora. Que és del que es tractava.

Per als mercats, una excusa per fer créixer els interessos dels diners amb què financen una de les quatre potes del sud europeu.

La vaga ha estat.

Demà, pressupostos generals de l’Estat. Un fart de riure.

Anuncis

Volants caiguts

La celebració a Barcelona del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil -Mobile World Congress- proporciona les dates perfectes per a les quatre jornades de vaga amb què han amenaçat els treballadors d’autobusos i metro de l’empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

La festa se celebrarà el 27, el 28 i el 29 de febrer i l’1 de març i s’espera que els usuaris habituals de la TMB en prenguin part. Amb molta alegria i amb molt d’agraïment envers els organitzadors.

Els prevaguistes addueixen en la defensa de la vaga que no han cobrat els endarreriments del 2011 i expliquen que les dates per a la protesta de volants i canvis de marxes caiguts les han triades perquè Barcelona serà, en aquells dies, la capital d’una certa mundialitat. Això ajudarà a fer saber que l’Ajuntament de Barcelona “no compleix els acords”.

A més, com que els sindicats convocants –CGT, PSA i ACTUB– i els vaguistes es consideren d’esquerres, assumeixen la defensa dels ciutadans: se suposa que la vaga també es fa perquè el susdit consistori ofereix a la població un servei de metro i d’autobús dolent i massa car.

És possible que els treballadors de TMB tinguin raó en les seves reivindicacions. I que la pressió que poden exercir en els manaires els ajudi a resoldre els seus problemes. Els seus.

El que sembla que no resoldran és la seva miopia social. El dels transports és un sector avantatjat: té la capacitat de transformar els presumptes usuaris en una legió de segrestats. Gens sospitosos de cedir a la síndrome d’Estocolm, d’altra banda. Els treballadors de TMB ho saben. I saben que aquesta mena de vagues –com la titada que van protagonitzar els controladors aeris– només tenen en compte els objectius propis dels vaguistes. Quant als manaires de la TMB, amb quatre declaracions i una mica de cara de pomes agres, superen la prova. Poc que han de patir.

En la segona dècada del segle XXI, poca cosa hi ha tan magnífica i enlluernadora com la intensa i intel·ligent solidaritat de l’esquerra conscienciada amb la classe treballadora oprimida i explotada per l’infame capitalisme.