€ – pa

El Benelux el creen el 1944 Bèlgica, Holanda i Luxemburg: se suprimeixen els drets de duana interiors i fixen taxes comunes per a la importació.

El 1948 es crea l’Organització Europea de Cooperació Econòmica per coordinar les ajudes provinents del Pla Marshall amb què els Estats Units ajuden econòmicament Europa. L’OECE la formen Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Àustria, Dinamarca, Noruega, Grècia, Suïssa, Turquia, Irlanda i Islàndia.

El 1951 es crea la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA). La formen França, l’Alemanya democràtica, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg.

El 1957, aquests Estats formen l’Europa dels Sis en signar el Tractat de Roma. L’Europa dels Sis és la Comunitat Econòmica Europea, la CEE.

El 1965, el Tractat de Brussel·les ratifica la unió dels Estats de la CEE i els de la CECA.

El 1987 entra en vigor l’Acta Única Europea, amb què es vol superar l’objectiu del mercat comú amb la vista posada en la creació d’un mercat interior.

El 1992 s’institueix la Unió Europea com a punt final del procés econòmico-financer fixat cinc anys abans.

El Tractat de la Unió Europea entra en vigor el 1993. El signen vint-i-set Estats europeus.

El gener del 2002 la moneda única europea arriba als ciutadans.

Són, aquest, fets rellevants en la construcció d’una Europa que es ven com una unió dels pobles.

Nus a la xarxa

Google alerta els seus usuaris per terra, mar i aire: està a punt d’imposar una nova política de privadesa de les dades personals. Amb ella, vol posar ordre al seu propi galliner, en què fins ara, segons fa saber, conviuen una seixantena llarga de polítiques de privadesa diferents.

La informació que proporciona Google a través del seu web:

Canvis en la política de privadesa de Google

Nova politica de privadesa de Google

En línies generals, el gegant de la xarxa recorda que demanarà als seus usuaris “una sèrie de dades personals com, per exemple, el nom, l’adreça de correu electrònic, el número de telèfon o les dades de la targeta de crèdit”. I afegeix: “Potser també us demanarem que creeu un Perfil públic de Google, que pot incloure el vostre nom i una fotografia”.

També fa saber què en recull, de la navegació dels seus usuaris. Entre –moltes– d’altres, “dades sobre quins serveis feu servir i com els feu servir”.

Amb més concreció, “dades sobre el dispositiu (per exemple, el model de l’equip, la versió del sistema operatiu, els identificadors únics i les dades sobre la xarxa mòbil, incloent-hi el número de telèfon)”; dades de registre sobre com s’utilitza el seu servei: “dades telefòniques com, per exemple, el número de telèfon, el número de la persona que fa la trucada, els números de desviament, l’hora i la data de les trucades, la durada de les trucades, informació sobre encaminament de missatges SMS i tipus de trucades; l’adreça IP…”; i dades sobre la situació física: “quan utilitzeu un servei de Google que pugui registrar la vostra ubicació física, podem recollir i tractar les dades sobre la vostra ubicació real, per exemple, els senyals de GPS enviats per un dispositiu mòbil. També podem utilitzar diferents tecnologies per determinar la vostra ubicació, com les dades dels sensors del vostre dispositiu”.

El servei de Google, com tants d’altres serveis que hi ha a la xarxa –emmagatzemament d’arxius, telefonia sobre IP, intercanvi d’arxius, xarxes socials, comerç electrònic, activitat bloguera… – és gratuït en aparença. El preu que es paga és la pèrdua de l’anonimat i la privacitat. Més activitat a la xarxa costa més dades personals. Ningú no obliga ningú a ser-hi però hi ha la sensació que, en l’era d’Internet, si no s’hi és, no s’és. Nus, però a la xarxa.

Com a resposta a l’anunci de Google, l’organisme europeu independent Article 29 Working Party, que aplega els ens de protecció de dades dels països de la Unió Europea (UE) i de la Comissió executiva de la UE, diu que vol mirar-se amb lupa la nova política de privadesa perquè “els canvis en la seva política de privacitat poden afectar molts ciutadans”.

L’eurocomissària, Viviane Reding, que té a càrrec la cosa de la protecció de dades, considera que l’anàlisi és necessària perquè cal que quedi clar que les normes comunitàries s’apliquen amb fermesa.

No se sap encara si l’anàlisi la faran els cervells que van elaborar la llista secreta d’objectes que es prohibia que els passatgers duguessin a les cabines dels avions i que només van accedir a desvelar per ordre judicial malgrat que els seus efectes també van afectar molts ciutadans.