Els toros sí que importen

toros22El Congrés dels Diputats invertirà dimarts vinent part del seu temps a prendre en consideració la iniciativa legislativa popular (ILP) que demana que les corrides de toros siguin considerades bé d’interès cultural a Espanya. Més enllà de la contradicció evident que suposa la convivència en el segle XXI dels conceptes cultura i matar animals com a distracció, és sagnant que ses senyories tinguin l’oïda tan fina per a unes coses i siguin tan sordes per a unes altres.

La ILP dels toros tirarà endavant amb 600.000 signatures i l’ampli suport d’uns diputats i diputades que malden per mantenir dempeus les banderes d’una Espanya que se’ls trenca i que volen refer a cops de martell.

Els toros, la llei Wert, el passadís ferroviari central Madrid-Europa, la unitat de mercat… Se’ls hauria de deixar camp per córrer i permetre que marxessin ben lluny… O fugir-ne com de la pesta a gambades…

La matemàtica espanyola ja situa corrides de toros a Barcelona per les festes de la Mercè, el setembre vinent. La llei catalana se l’hauran rifada com tantes altres. La voluntat del poble català no la respecten ni la respectaran mai perquè no és el seu poble.

I, amb tot, fins i tot són incapaços de respectar el seu propi poble, els manaires espanyols: només fa dies que els del PP han fet saber que no permetran que es debati al Congrés la ILP a favor de la dació en pagament, una proposta que sorgeix per aturar l’hemorràgia dels desnonaments i la misèria i la desolació que l’acompanyen. Aquesta ILP només té prop d’un milió i mig de signatures de suport i uns quants suïcidis com a macabra companyia…

Afamats de sang com els conqueridors que van delmar l’Amèrica que va tenir la mala fortuna d’acollir-los, els espanyols d’ara s’exciten amb la sang. Sigui la dels animals, sigui la de les persones. No tenen remei.

Sang de braus

Si el temps ho permet –les autoritats segur que ho permeten–, Televisió Espanyola (TVE) acollirà la retransmissió en directe d’una corrida de toros dimecres de la setmana vinent. Per decisió del PP, per descomptat: el popular és un partit que ha demostrat que no li fa vergonya ensenyar les vergonyes. El seu estil dictatorial ja l’ha imposat a la televisió pública espanyola que, com se sap, és seva perquè ells són els amos del seu món petit i provincià. Així, després que ha tallat els caps que li ha convingut, ara es proposa seguir amb els orelles i les cues.

Fonts de TVE havien dit que una de les coses que aturava la tornada de la televisació de la tortura als braus era la crisi. La Mesa del Toro no ha dubtat a ser generosa i ha permès que els toreros que han de contribuir a perpetuar un dels punts foscos de l’Espanya negra assumeixin com a pèrdua el fet de no percebre els diners dels drets de retransmissió. És clar que l’una i els altres tenen nas a l’hora de fer inversions: segur que el PP els recompensa quan la presència de les corrides de toros a la televisió pública estatal hagi estat normalitzada.

Aquesta tornada, que es diu que és simbòlica, no sorprén. El PP ja va fer modificar, el febrer passat, els estatuts de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), que, fins aleshores, havia hagut de mirar els toros des de la barrera. El pas següent va ser de més volada. Tal com informava El Punt Avui en la seva edició del 3 de juliol passat – Wert engega la comissió de defensa i promoció dels toros com a  bé cultural  -, el ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, es va implicar directament en l’impuls de “la comissió de treball per al foment i la protecció de la tauromàquia, l’ens que ha d’assentar les bases per a la defensa i protecció dels toros com a bé cultural”.

Wert diu que matar toros després de torturar-los és “un art” i considera que tot plegat és un “homenatge al toro brau, perquè si no existís la fiesta tampoc existiria la seva matèria prima, que és el toro”. Cal tornar a escriure que Wert és ministre d’Educació, Cultura i Esport. Cal reescriure Educació i cal reescriure Cultura.

Que el ministre afegeixi que “la història del toreig està lligada a la d’Espanya” és fer ploure sobre mullat. Sobre terres i sobre sorres. Les unes i les altres tacades de sang.

No tenen remei

Radiotelevisió Espanyola (RTVE) fa mans i mànigues per arribar a final de mes –per dir-ho d’alguna manera.

Els espectacles com ara el futbol migren cap a la televisió privada –que és el seu hàbitat natural.

La interiorització de la consciència ecològica i mediambientalista incrementa el grau de civilització general –molt de mica en mica, però ho fa.

I el PP promou que Televisió Espanyola recuperi les corrides de toros.

Per ara, a partir d’una proposta popular –popular del PP–, el consell d’administració de RTVE ha fet fora del manual d’estil de l’ens la prohibició expressa d’incloure l’espectacle esmentat tot i que la seva encara hipotètica presència es produiria en la franja de protecció de la infantesa.

Aquesta ductilitat de la protecció dels infants des de la televisió fa recordar l’episodi constitucional de l’estiu del 2011, que va demostrar que la Constitució espanyola és intocable tret que al PP i al PSOE els convingui tocar-la.

En relació a la cosa del banyam, l’entusiasme torero ha permès els consellers anar més enllà: en el manual d’estil de l’ens, ara, els toros ja ni hi són ni se’ls espera. Barra lliure. Això s’aprova amb els vots a favor dels consellers proposats pel PP i, atenció, la consellera d’IU i el conseller de la UGT. Olé.

El conseller d’ERC hi vota en contra. Impecable.

Els dos consellers del PSOE s’abstenen –fet sorprenent?– i el de CiU, també –fet sorprenent 2?

Encara no hi ha res decidit, en realitat. El món de la tauromàquia té unes exigències econòmiques que caldria acordar amb el pressupost de RTVE abans la sang i la sorra no tornin a la pantalla petita a través de la televisió pública. Sí que és cert que RTVE s’hi ha posat bé. Va por ustedes.

En l’àmbit de les relacions públiques a Europa, no fa la sensació que l’Àngela i en Nicolau acabin de trobar… ètic? que diners dels contribuents –funcionaris amb els sous retallats, treballadors sotmesos a EROs, treballadors esporuguits amb la nova reforma laboral, pensionistes, aturats, candidats ferms a la pobresa tots– vagin a parar via Radiotelevisió Espanyola a homes guarnits amb vestits amb lluentons que es guanyen la vida amb la tortura innecessària d’animals.

Sí que és cert que Spain is different, sí.