Qui truca?

L’apassionant món de la telefonia mòbil obliga a la interactivitat. Mai com ara s’havia conviscut tant amb el telèfon: els mòbils fins i tot dormen a les tauletes de nit perquè són útils com a despertadors. I per si arriba un sms –o whatsapp– mentre s’està dormint, és clar.

Però no tot el que permeten els mòbils se situa a la banda lluminosa de l’afer. Entre d’altres qüestions, hi ha la de les trucades indesitjades. N’hi ha de menes diferents, tot i que el denominador comú és que poden emprenyar el receptor –l’humà.

Les trucades no identificades –amb el número ocult, privat, restringit…–. Aquestes cal ignorar-les de manera sistemàtica. Algú que telefona des de l’anonimat segur que no vol cap cosa bona.

Les trucades des d’un número amb quatre xifres. Se n’ha de desconfiar: com es poden fer tractes amb una empresa que és tan poc solvent que no pot contractar ni mitja línia de telèfon?

Les trucades amb un número inacabable. En un percentatge elevat d’ocasions, es tracta de vendes telefòniques. El cert és que, com que són trucades que surten d’una centraleta, si no se les respon en el seu moment, no paga la pena perdre temps a retornar-les: no es coneix cap cas en què se n’hagi tret l’aigua clara.

Si es vol mantenir un cert grau de relaxació telefònica, aquestes coses cal tenir-les clares.

Malgrat això, si la bonhomia presideix el tarannà del telefonat i això el du a l’exercici de la cortesia, tard o d’hora –més aviat d’hora que no pas tard– toparà amb els assaltants comercials.

Un recurs que resulta prou eficaç és el de pronunciar les següents paraules màgiques: “estic a la llista Robinson”. En el 99,99 per cent dels casos, se sentirà una petició d’excusa i, immediatament, el benaurat silenci. Aquesta acció aporta com a benefici que els telefonadors situen el número en quarantena durant uns mesos. No és la panacea, però aporta calma. El més bo del cas és que, per emprar aquesta tàctica, ni tan sols cal estar realment apuntat a la llista Robinson.

N’hi ha, un altre de recurs, però és un pèl més violent –des del punt de vista de la moralitat–. Consisteix a deixar el telèfon a qualsevol banda mentre es fa qualsevol altra cosa. Però  ha de quedar clar que el responsable del conflicte és el que ha contestat la trucada.

La tecnologia i las Lapiedra

(Diàleg fictici però plausible que es pot produir un cop ha acabat la celebració del Mobile World Congress a Barcelona).

– Bon dia!  Que he vist que han sortit uns mòbils nous…

– Bon dia! Sí, precisament aquest matí hem rebut aquest model que té un sistema operatiu intel·ligent compatible amb tots els altres sistemes operatius…

– Ah…

– Doncs sí. Això vol dir que pots accedir a totes les apps que hi ha ara al mercat, les gratuïtes i de pagament.

– Ah…

– I ja ve de fàbrica amb un seguit d’aplicacions incorporades.

– Ah…

– Per exemple, hi ha la World Museum World, que t’indica tots els museus que hi ha en la ciutat en què estàs, amb la seva temàtica, el seu preu i els seus horaris.

– Ah…

– També hi ha la Open Book, que busca els llibres que vols d’entre tots els que pots descarregar gratuïtament, i la Welcome to The Library, que és com la dels museus, però dedicada a les biblioteques.

– Ah…

– Hi han posat The Master’s Touch: enfoques un quadre amb la càmera i, en un tres i no res, te l’explica: qui l’ha pintat, com l’ha pintat…

– Ah…

– I també hi ha traductor simultani a qualsevol idioma actual en ús, la nova app Cultures of The World, una altra que fa d’introducció a la filosofia, Philosophy for beginners, es diu, una dedicada a la cuina ètnica senzilla i tradicional…

– Ah, molt bé, tot això, però, amb aquest mòbil, és veritat que em puc descarregar els vídeos de les germanes Lapiedra en alta definició?

(Informació complementària sobre una de  les germanes Lapiedra: Lucía Lapiedra a la Wikipedia )