Novel·la negra blanca

El domador de lleons, Camilla Läckberg. Traducció de Meritxell Salvany. Amsterdam, 2015. Pàgines: 462.

CamillaCal reconèixer a la Camilla Läckberg la fidelitat a un estil força personal –el seu- que li permet combinar amb comoditat extrema les perifèries de gèneres narratius diferents i produir preteses aventuretes que, potser a causa de l’absència de reptes que presenten, gaudeixen del favor de quantitats ingents de lectors i lectores afamats de passatemps envernissats d’intel·lectualitat –o del que se suposa que sigui llegir un llibre en aquests dies en què superar amb comprensió demostrada qualsevol cosa escrita que tingui més de 140 caràcters ja habilita per a la candidatura a un premi Nobel.

La Läckberg, en aquesta nova edició del serial que té com a protagonistes l’Erica Falck i el sòmines del seu marit, el Patrick Hedström, insisteix en els dibuixos de traços esllavissats i colors esvaïts amb què en caracteritza les accions i els pensaments. De la resta de personatges, poca cosa més que accessoris de tercera, no paga la pena de parlar-ne.

Amarada de referències a situacions de tipus social pròpies de la novel·la rosa transvestides de transcendència amb disfressa i maquillatge del tot a cent, aquest El domador de lleons no deixa de ser un artifici trampós en què l’escriptora eximeix al públic d’esforç lector i li reclama que faci bones els seus enunciats perquè no està disposada a prendre’s la molèstia de demostrar-los amb coses tan ximples de fer en una novel·la com ara dotar els personatges d’un caràcter mínimament reconeixible com a possible o crear una ambientació general que situï qui la llegeix en una dimensió fictícia fora del context de la realitat física i mental immediata.

el-domador-de-lleonsQui prengui aquesta novel·la amb l’esperit de l’Eduard Manstisores podrà graduar-se amb nota en un màster de retallades i sortir-ne amb més aplaudiments que el Leatherface a La matança de Texas. La resta tindran garantides unes estones Tampax, que potser tampoc no passa res en aquest anar fent que és la vida, segons anotava el Josep Pla.

Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 20 de març del 2015: el punt avui.cat/El domador de lleons

Llibres llegits d’aquesta autora: Crim en directe; L’ombra de la sirena.

Anuncis

Morts com a excusa

L’ombra de la sirena, Camilla Läckberg. Traducció de Meritxell Salvany. Amsterdam Llibres, 2012. Pàgines: 488.

Camilla Läckberg és una de les escriptores nòrdiques –branca sueca– que, ara com ara, fa fortuna en el món editorial. Les seves novel·les es vessen al català des del 2009: una aquell any, dues el 2010 i dues el 2011. L’ombra de la sirena, publicada per primer cop el 2008, és la sisena que es posa a l’abast del públic lector quadribarrat, part del qual li manté una certa fidelitat. N’hi ha quatre més que esperen traducció i publicació.

Com en els títols anteriors, la Läckberg empra els serveis dels seus personatges de referència, l’escriptora Erica Falck i el seu espòs, el policia Patrick Heldström, tot i que seria del tot agosarat qualificar-los de protagonistes d’aquesta proposta coral en què la lleu trama de to tènuement policial no deixa de ser poca cosa més que una excusa.

L’ombra de la sirena combina dos relats. Un d’ells, amb poca presència física, arrenca en un passat imprecís i té com a funció fonamental donar suport al relat principal. L’autora empra la lletra cursiva a l’hora d’atorgar-li una identitat que ajudi a emmascarar la seva absoluta condició d’element prescindible. L’altre, el de veritat, inclou unes morts –poques–, unes amenaces ambigües –escrites a mà amb lletra elegant– i una mena de retrat coral de la societat sueca, representada en els personatges que fan de crosses a la narrativa de la Läckberg.

Considerar aquesta novel·la de l’autora sueca com a part del gènere policial és una exageració. Relacionar-la amb la novel·la negra és un acte de follia extrema que només es pot cometre en nom de les necessitats de la mercadotècnia. Sí que és cert que hi apareixen personatges que fan de policies, però, atesa la feina que fan i com la fan, se’ls podria haver adscrit a qualsevol altre gremi. Són, més que cap altra cosa, la demostració que els interessos de l’escriptora en aquesta novel·la se situen fora del gènere en què se l’adscriu. Si se l’avalua amb una certa fredor, la peripècia del duet tècnicament protagonista se situa tan a prop del disbarat que, a més de ser directament no creïble, permet dubtar de la seriositat de la proposta.

L'ombra-de-la-sirena-(1)L’ombra de la sirena, a canvi, sí que és fa forta en la –per dir-ho d’alguna manera– descripció de fenòmens socials i, en això, manté un intens parentiu amb moltes altres obres de producció nòrdica, que recorren ara sí, ara també a les complexitats de la vida familiar com a suplement vitamínic de les històries que expliquen. Com a exemple, hi ha una gran quantitat de pàgines en què el tema principal el constitueixen els fills i les filles –perquè se n’han tingut o perquè s’està a punt de tenir-ne, perquè se’ls puja d’aquesta manera o de l’altra…–. També hi tenen lloc anàlisis sobre la vida en parella, sobre la condició de la dona en una societat tenyida de masclisme, sobre la naturalesa de les sempre complicades relacions sentimentals… És això el que ajuda a pensar que, a l’hora d’explicar al món les seves idees, l’escriptora sueca s’empara en la tradició novel·lística de la sang i el fetge per fer-la servir com a trampolí amb finalitats comercials.

Les coses de la vida a Suècia –segons la Läckberg– sí que són els temes forts en la novel·la i l’autora demostra la seva indiscutible habilitat com a narradora quan juga amb ells i en gradua la presència en les prop de les 500 pàgines de L’ombra de la sirena. El text decebrà profundament el lector que hi busqui una història policial amb cap i peus –no la trobarà– i satisfarà aquells i/o aquelles que s’hi apropin amb ganes de llegir unes quantes estones sense cap altra voluntat que passar una estona distrets i/o distretes.

Comentari publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 14 de juny del 2012: elpuntavui.cat/L’ombra de la sirena

Llibre llegit d’aquesta autora: Crim en directe.