Iniesta

El món dels futbolistes, en alguns dels seus aspectes, és una còpia pàl·lida del món de les supermodels en el moment en què, per pura idiòcia general, van esdevenir elements a tenir en compte a l’hora de situar-se en l’escala de valors generals.

Els nanos de la pilota, tot i que inauguren –o inauguraven– restaurants, van a discoteques –d’amagatotis– i apareixen en espots publicitaris –els cracs, generalment–, no tenen aquell glamur que s’atribuïa a aquelles dones perquè les dones són més llestes que els homes tant a l’hora d’admirar els representants del gènere complementari com de gestionar la seva admiració cap a les seves còrpores.

Bo i això, l’evolució del futbol –d’esport a negoci de venda de drets de televisió i samarretes– sí que ha permès la consagració icònica d’alguns jugadors, a què, invariablement, se’ls dota amb les garlandes de la divinitat –o de la semidivinitat si és que se’ls ha de permetre que pateixin emocions humanes com ara la tristor.

Per això, n’hi ha que gaudeixen d’estatus d’estrella de Hollywood tot i que la seva habilitat principal està vinculada a la capacitat de fer anar amunt i avall una pilota de cuir unes estonetes a la setmana.

El jugador del FC Barcelona Andrés Iniesta forma part d’aquest entorn. Com molts dels seus companys, cobra un sou fabulós per fer la feina que fa… Res a dir: està contractat com a futbolista en un molt bon equip. Tot i això, el fet que hagi estat distingit com a millor jugador d’Europa obliga –en certa manera– a situar-lo en un prestatge diferent. Fa la sensació que els periodistes esportius que l’han fet guanyador, voluntàriament o involuntària, hagin entès el moment general: en deixar de banda Messi i el seu més empedreït encalçador –Pepe a banda!–, han avalat la vàlua de la senzillesa, del tocar de peus a terra, de la humilitat, del ser persona en el sentit més ampli de l’expressió. Per això es pot tenir, ara com ara, la sensació que Iniesta té quelcom d’heroi, de déu –de la pilota– que conviu amb els mortals: la seva manera de fer i de ser, seriosa i lluny de les extravagàncies, és una lloança inconfessada a tothom que porta una vida senzilla i lluita amb la vida cada dia sense fer escarafalls.

Anuncis