Enyor d’una època daurada

Nick Hornby, Funny Girl. Traducció de Dolors Udina. Anagrama, 2016.

funny_girlLa televisió pública anglesa, la BBC, ha aconseguit el que probablement no ha aconseguit cap altra televisió pública del món: mantenir la complicitat amb els seus. Ni aquest és el lloc ni aquest és el moment de glossar el perquè, però ho ha aconseguit. Aquesta Funny Girl, indirectament, n’és una prova: la història que s’hi explica no hauria pogut tenir lloc sinó hi hagués hagut, en el moment en què se situa l’acció principal, una aliança quasi perfecta entre una proposta comunicativa i la societat per i per a la qual s’elaborava.

La novel·la de Nick Hornby atorga el protagonisme a una noia de províncies a qui fa triomfar en el món de les comèdies televisives britàniques d’una dècada, la dels seixantes, en què la generació dels joves postSegona Guerra Mundial començaven a trencar els motlles que els tenallaven.

Així, Funny Girl aconsegueix fer conviure els nous models vitals –personificats en els protagonistes principals- amb els costums esclerotitzats -que condicionen els fets que s’exposen.

Aquesta contraposició està resolta amb solvència i permet pensar que bona part de la novel·la –escrita amb destresa i que mostra símptomes de convicció sòlida en el discurs de fons- té més a veure amb el cor de l’autor més que no pas amb el seu cap.

Els personatges, versemblants malgrat les lleus estereotipacions a què són sotmesos, capten l’atenció perquè són capaços de reflectir amb senzillesa les complexitats de la condició humana: aquest és un dels atractius de la novel·la.

funny-girlCal afegir-hi el coneixement de l’època de què es parla –la de la infantesa de l’autor- i del funcionament del món televisiu d’aquells moments, en què, malgrat tots els malgrats, encara hi havia lloc per a la innocència: aquesta Funny Girl no podria ser escrita de la mateixa manera en el context de la televisió d’avui en dia.

Potser això –el canvi que ha dut el pas del temps- és el que intenta reflectir Hornby en els últims compassos de la novel·la, que són perfectament estalviables i que desinflen innecessàriament unes pàgines precedents raonablement recomanables.

Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 18 de desembre del 2016: elpuntavui/Funny Girl

Anuncis