Un 11-S personal

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 9 de setembre del 2004)

Windows on the World (Finestres sobre el Món), Frédéric Beigbeder. Traducció de Pere-Albert Balcells. La Campana, 2004. Pàgines: 352.

Frédéric Beigbeder va aconseguir la popularització del seu nom amb 13,99 euros, una novel·la que va esdevenir best seller gràcies a una campanya de promoció que l’autor va executar amb eficàcia i coneixement: allò que va fer aquest escriptor francès va ser anunciar a tort i a dret que, en l’obra, desvelava els mecanismes de la maquinària publicitària, de la qual havia estat expulsat a causa, precisament, d’haver-ne explicat els secrets. De fet, Beigbeder va emprar, a l’hora de vendre –literalment– la novel·la, i de vendre –mercadotècnicament– el seu nom, els mètodes que denunciava, cosa que el delata com a persona pràctica i intel·ligent, una mena de supervivent.

El text no estava malament, però no era res de l’altre món –de fet, semblava una fotocòpia d’alguns escrits del Houellebecq feta amb el tòner baix– i no arribava a satisfer les esperances que generava la promoció, però és va vendre, cosa que, segons com, acaba sent el que compta.

Ara, Windows on the World (Finestres sobre el Món) fa que tota aquesta peripècia paraliterària sigui aigua passada –i oblidable– perquè presenta l’autor al lector a través d’una mirada completament diferent i, cosa que és destacable, molt més densa i complexa que en l’anterior provatura.

El tema de referència de l’obra –que no és cap novel·la, si més no, formalment– és únic i inqüestionable: els fets que es van produir l’11 de setembre del 2001 a Nova York quan, a primera hora del matí –hora d’allà– dos avions comercials es van estavellar contra les Torres Bessones, percebudes arreu del món com a símbol del poder –o d’un dels poders– dels Estats Units.

A partir d’aquest atac terrorista, que ha passat a la història amb la denominació 11-S, Beigbeder proposa dues línies de narració que es volen complementàries que fa avançar de manera alternada emprant com a compàs de navegació els minuts que transcorren a partir de les 8.30h a raó d’episodi per minut.

Una de les narracions, la fictícia –o la més fictícia– té com a protagonista un pare i dos fills als quals una decisió aparentment innòcua –anar a un lloc en comptes d’anar a un altre– situa a l’antesala de l’infern, que té com a escenari el restaurant Windows On The World, que, efectivament, estava en una de les torres ensulsiades el setembre d’ara fa tres anys i que dóna, a causa del seu poder com a metàfora, títol al llibre de l’autor francès.

Aquest tram de l’obra és, fonamentalment, narratiu: en capítols curts –de fet, arriben a constituir un capítol?–, es descriu el periple que protagonitzen els Yorston –pare i dos fills– durant dues de les hores d’aquell matí que ha passat a la memòria col·lectiva –tothom recorda què estava fent quan es va assabentar que les Torres Bessones havien estat atacades; el dia de la mort de Lady Di, superant oceans de diferències, comparteix la característica.

Beigbeder, en aquests esbossos, es delata com a narrador eficaç a través d’un dibuix enèrgic en què no hi ha lloc per als dubtes ni les imprecisions. L’autor martelleja el lector amb petites descripcions que, malgrat la seva mida, demostren la convicció amb què han estat elaborades: en certa manera, el lector, aquí, ho té fàcil per assimilar allò que s’explica i, també en certa manera, per entendre –assumir?– l’horror que van viure amb tota certesa aquells que van quedar empresonats en els colossos en flames, aquells que van morir engabiats pels barrots d’acer que tant d’orgull van arribar a generar i aquells que van arribar al punt de desesperació que els va fer semblar preferible llançar-se al buit que esperar la mort –per asfíxia, per combustió…– des de la resignació.

A més, en aquests capítols, la definició moral dels personatges –un exercici perillós: la pietat que se sent per les víctimes distorsiona la mirada amb què se les recorda– es mou dins els límits que imposa la maduresa: hi ha tendresa, però no és gratuïta.

L’altre meitat del relat té com a protagonista l’autor, que proposa una reflexió personal sobre la tragèdia i que empra amb idoneïtat la parisenca torre Montparnasse –la cosina pobra de les Torres Bessones i de la resta de gratacels gegantins del món– com a punt elevat per a efectuar una mirada interior en què l’ensulsiada novaiorquesa té un paral·lel amb l’esfondrament del benestar de l’escriptor, que també censa un seu periple per la capital del món.

Beigbeder empra el desastre de l’11-S com a font de reflexió –i fa constar en les pàgines del llibre els resultats d’aquesta línia de pensament, que li ve, en part, provocada per la relació personal que manté amb els Estats Units, que han posat paisatges a part de la seva vida– i com a referència per a una mena d’autoanàlisi en què fa passar pel sedàs facetes del seu jo, com ara les relatives a la manera en què es produeix com a professional i també les vinculades a la manifestació i execució dels impulsos sentimentals, que tenen com a destinatàries la dona que estima i la seva filla.

Aquest Beigbeder proper –fictíciament o realment– proposa unes vies de contacte amb el lector diferents de les del Beigbeder narrador, però l’eficàcia és la mateixa en tots dos casos, que sí que assoleixen la complementarietat volguda i que atorguen a Windows On the World (Finestres sobre el Món) una solidesa que permetrà que, sense que mai arribi a ser un clàssic, els anys envelleixin les seves idees sense dur-les al cementiri de les obres vergonyants. Si més no, en aquests temps codidavinciniats, s’agraeix el valor d’abocar el compromís personal a la lletra impresa.

Anuncis

Publicista ven infantesa pròpia en mal estat

Una novel·la francesa, Frédéric Beigbeder. Traducció de Maria Llopis i Freixas. Amsterdam llibres, 2011. Pàgines: 174

Frédéric Beigbeder va irrompre al món lector amb 13,99 euros, una quasi estafa literària que delatava l’admesa relació de l’autor amb el món de la publicitat. Amb Finestres sobre el món, el francès va aportar a la cosa de la lletra impresa una veu madura, melangiosa, emotiva i encomanadissa. L’autor hauria fet bé d’haver-la recuperat per a aquest nou text, que ven com un intent de recuperar uns records d’infantesa que sembla que s’han mantingut lluny del seu abast.

L’excusa de Beigbeder a l’hora d’emprendre la recuperació de la seva infantesa perduda és senzilla: la policia l’enxampa quan és a punt de incorporar unes ratlles de cocaïna al seu sistema respiratori i el trasllada a un calabós en què l’autor, desproveït de tot el que constitueix la seva quotidianitat, comença a creure que, com a persona, té ben poca substància. Així, comença a passar revista a la vida que ha menat fins aquell moment.

El procés de recuperar la infantesa perduda com a mètode d’autoafirmació ho és tot tret de nou, en el camp de la literatura. Associar  l’infant que es va ser a la veritable persona que s’ha oblidat que s’és tampoc no resulta una novetat enlluernadora. Per això, aquesta operació exhumadora de Beigbeder es demostra fallida: el text no aporta la intensitat necessària que cal quan es vol transmetre -compartir, fer sentir, exposar, despullar…- l’emoció.

En l’àmbit de la formalitat, l’estructura del llibre -pròleg, epíleg i 43 capítols en 158 pàgines- ajuda entendre el perquè de la fallida: l’autor no s’endinsa amb ganes en els esdeveniments amb què basteix el seu relat: només els esbossa.

En l’àmbit dels continguts, el conjunt peca per desequilibrat: vista des de fora, la vida de Beigbeder apareix com la d’un nen de casa bona que ha viscut en contacte constant amb la franja alta de la societat francesa. És segur que, com qualsevol altra persona, l’autor ha estat víctima de les dificultats inherents a la gestió dels sentiments. Se li ha d’admetre que això s’entreveu en el seu relat, però atorga tanta importància a les seves circumstàncies -en detriment de les seves essències- que fa fàcil pensar que ha escrit amb la tinta de la publicitat, no amb la de la veritat.

Comentari publicat el 22 de desembre del 2011 a El Punt Avui: elpuntavui.cat/una novel·la francesa