Assaig sobre la violència

Camins sense retorn, Josep Masanés. Llibres del Delicte, 2015. Pàgines: 153.

camins_sense_retornNovel·la curta i intensa, de capítols breus, trenada sense guarniments, Camins sense retorn proposa un assaig sobre la manifestació de la violència quan aquesta qualitat que està a l’abast de tots els éssers humans es posa al servei de la supervivència.

Masanés fa protagonista d’aquesta història un personatge a què aviat, des de la primera pàgina, a través d’una descripció física escassa, situa en la categoria dels antiherois: la referència als “ulls negres petits i molt propers” fixen Willie Tibbets en la categoria dels éssers humans més propers a la seva part animal que no pas a la intel·lectual.

L’autor no perd el temps –ni el fa perdre a qui el llegeix- amb recorreguts místics pels viaranys de la reflexió afectada. Més aviat al contrari: Camins sense retorn podria qualificar-se sense gaire problemes com a novel·la d’acció perquè això és el que presenten unes pàgines que llisquen amb comoditat a mesura que la proposta que acullen pren forma de manera gradual.

Les frases curtes i les descripcions cantelludes ajuden a conjuminar l’harmonia que s’estableix entre el fons i la forma d’aquesta narració que no assoleix el cim del seu enunciat ocult fins, exactament, l’última de les seves pàgines, que atorga al conjunt un sentit d’universalitat que ja s’entrellucava en fer l’abstracció de les accions relatades.

Camins-sense-retornQue el protagonista sigui un jove irlandès no és obstacle per a la versemblança de la proposta i el fet que part de l’acció transcorri a la Menorca que es disputaven els exèrcits de les monarquies europees de finals del segle XVIII afegeix una proximitat geogràfica que no destorba però que no cal qualificar com a imprescindible: posar en joc l’economia del llenguatge per glossar un acte de supervivència atiat per la pobresa permet generar un missatge que està a l’abast de tothom més enllà de llengües i fronteres.

Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 15 de maig del 2016: elpuntavui/Camins sense retorn

Anuncis

Els temps que van ser

Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre, Ignasi Revés. Edicions Sidillà, 2015. Pàgines: 181.

hisoriesdemarHistòries de mar… és un d’aquells llibres d’aspecte inofensiu, magres de volum, que tenen el mal costum de passar desapercebuts si se’ls sotmet a una mirada distreta en un prestatge d’una llibreria. En aquest cas, deixar-lo enrere seria un error.

L’autor, l’Ignasi Revés, ha esmerçat temps i ganes a parlar amb persones, amb individus, amb gent que, al llarg de la seva vida, ha estat en contacte directe amb el mar –o amb la mar-. D’aquestes converses en surten apunts, petites cròniques, ressenyes, transcripcions. I d’elles, en surt un recull d’experiències que, aplegades, evoquen un món, una manera de viure, una manera de fer, que ja pertany al passat.

És, per tant, una proposta que té un què de melangiosa, un punt d’enyorança dels dies en què, malgrat les complexitats que sempre acompanyen aquesta cosa que es diu que és la vida, viure era més senzill: més coses a fer de veritat, menys coses a fer d’aquelles que enterboleixen el temps sense deixar cap altre pòsits que els maldecaps innecessaris.

És fàcil pensar que, en parlar de les coses del mar, de les coses de la pesca, aquest llibre tria els seus lectors. És fàcil pensar-ho, però, fer-ho és un error. Les converses provenen de la realitat viscuda i aporten les reflexions i els records dels que han viscut allò de què parlen. Així, aquest fet aporta la necessària dosi d’universalitat que fa que el llibre pugui temptar –i seduir- tothom: sense caure en les filosofades, la recerca del sentit de la vida és present en totes i  cadascuna de les seves pàgines: les anècdotes que s’hi expliquen, intensament humanes, són vehicles de luxe.

Històries-de-marI, encara, un valor afegit –pel qual no cal pagar impostos-: víctimes de la uniformitat del llenguatge que plana sobre el català, Històries de mar… fixa unes paraules i unes expressions que no acostumen a aparèixer en el món del negre sobre blanc tot i que són l’expressió més genuïna de la llengua viva.

Aquestes Històries de mar… val la pena conèixer-les i gaudir-les.

Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 17 d’abril del 2016: elpuntavui/Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre