La segona de Harry Hole

Escarabats, Jo Nesbø. Traducció de Meritxell Salvany. Proa, 2015. Pàgines: 460.

escarabatswEscarabats és la segona de les novel·les de Jo Nesbø que formen el cicle que té com a protagonista el detectiu Harry Hole, una figura que encarna el rol de l’antiheroi esquerp amb un costat fosc que el marca de manera inevitable.

En aquesta novel·la –i com en la resta de la saga-, l’autor fa anar dos jocs de cartes a l’hora de posar a prova la seva capacitat de seducció: d’una banda, hi ha la creació del personatge principal; de l’altra, hi ha la trama policial que desenvolupa.

Pel que fa a Harry Hole, aquest detectiu no pot defugir els límits del clixé a partir del qual està construït. El seu capteniment es mou en pràcticament tots els casos en el territori del previsible. No cal veure en això un defecte perquè Nesbø té un bon domini de l’art narrativa i no es permet el luxe de deixar la seva criatura de referència en mans de la deixadesa i el ridícul. En cert sentit, la coherència a l’hora de dibuixar i afinar els trets de Harry Hole poden servir, amb molta facilitat, per aconseguir la fidelitat de qui en fa coneixença.

Quant a la trama policial, l’acció té lloc a Tailàndia, la qual cosa permet afegir un punt d’exotisme als resultats de la línia de producció de la més que qüestionable factoria NNN (novel·la negra nòrdica) en què hi ha més fum que flames.

EscarabatsAl marge que el retrat de la societat tailandesa sigui més o menys encertat –que els conneisseurs viatjats dictaminin-, sí que és cert que tot el que té lloc en aquelles contrades –en la novel·la- es presenta amb l’aparença de la credibilitat –a fi de comptes, és ficció i per això té un marge-: la concatenació dels fets està ben travada; els girs són prou imprevistos com per a satisfer les expectatives i els personatges secundaris tenen una sòlida fortalesa que, en segons quins casos –el de la inspectora Crumley n’és un- té un punt d’excepcionalitat.

El però de tot plegat –petit, però existent- és que la combinació de tot plegat no és suficient a l’hora d’assenyalar Escarabats com a títol de referència: s’hi intueix –en les absències- una certa voluntat d’anar per feina que desllueix el resultat final.

Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 21 de febrer del 2016: elpuntavui/Escarabats

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s