Novel·la negra blanca

El domador de lleons, Camilla Läckberg. Traducció de Meritxell Salvany. Amsterdam, 2015. Pàgines: 462.

CamillaCal reconèixer a la Camilla Läckberg la fidelitat a un estil força personal –el seu- que li permet combinar amb comoditat extrema les perifèries de gèneres narratius diferents i produir preteses aventuretes que, potser a causa de l’absència de reptes que presenten, gaudeixen del favor de quantitats ingents de lectors i lectores afamats de passatemps envernissats d’intel·lectualitat –o del que se suposa que sigui llegir un llibre en aquests dies en què superar amb comprensió demostrada qualsevol cosa escrita que tingui més de 140 caràcters ja habilita per a la candidatura a un premi Nobel.

La Läckberg, en aquesta nova edició del serial que té com a protagonistes l’Erica Falck i el sòmines del seu marit, el Patrick Hedström, insisteix en els dibuixos de traços esllavissats i colors esvaïts amb què en caracteritza les accions i els pensaments. De la resta de personatges, poca cosa més que accessoris de tercera, no paga la pena de parlar-ne.

Amarada de referències a situacions de tipus social pròpies de la novel·la rosa transvestides de transcendència amb disfressa i maquillatge del tot a cent, aquest El domador de lleons no deixa de ser un artifici trampós en què l’escriptora eximeix al públic d’esforç lector i li reclama que faci bones els seus enunciats perquè no està disposada a prendre’s la molèstia de demostrar-los amb coses tan ximples de fer en una novel·la com ara dotar els personatges d’un caràcter mínimament reconeixible com a possible o crear una ambientació general que situï qui la llegeix en una dimensió fictícia fora del context de la realitat física i mental immediata.

el-domador-de-lleonsQui prengui aquesta novel·la amb l’esperit de l’Eduard Manstisores podrà graduar-se amb nota en un màster de retallades i sortir-ne amb més aplaudiments que el Leatherface a La matança de Texas. La resta tindran garantides unes estones Tampax, que potser tampoc no passa res en aquest anar fent que és la vida, segons anotava el Josep Pla.

Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 20 de març del 2015: el punt avui.cat/El domador de lleons

Llibres llegits d’aquesta autora: Crim en directe; L’ombra de la sirena.

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s