Pàgines viscudes i rememorades

Un llop a la vora del foc. Apunts d’uns temps i d’uns llocs, Enric Satué. Edicions de 1984, 2014. Pàgines: 206.

satueEnric Satué s’ha fet un nom en el disseny gràfic amb treball i perseverança. L’exercici de la seva professió i les possibilitats de lleure que se n’han derivat s’han conjuminat a l’hora de dur-lo amunt i avall i de posar-lo en contacte amb persones i situacions que, ara per una cosa, ara per l’altra, han deixat empremta en la seva memòria. És aquest, un procés del tot normal en una persona animada per la voluntat de posseir una vida pròpia construïda des de l’experiència.

Un llop a la vora del foc és el repàs d’una certa quantitat de les pàgines viscudes que configuren els calendaris acumulats de l’autor. Cadascuna de les remembrances arriba amb una extensió considerablement breu que honora el primer mot del subtítol del llibre. Apunts és ben bé el són aquestes notes de temàtica variable en què no es percep un criteri unificador que les homogeneïtzi: cal pensar que, per al Satué, sí que tenen un relleu que les fa apreciables i mereixedores de l’explicació pública.

L’interès de les seves anotacions, si no se’n fa abstracció, és variable: en segons quins casos, en les paraules escrites, en el missatge inherent –no sempre explícit-, hi ha una voluntat d’universalitat que traspassa la relativa fredor del negre sobre el blanc i que convida a aturar la lectura i obrir la porta a una estona de reflexió. En d’altres, la particularitat és, potser, excessiva i costa d’empatitzar amb les persones –que no personatges- que hi surten retratats –en el sentit literari de l’expressió.

Un-llop-a-la-vora-del-focTot amb tot, però, el conjunt permet una interpretació que, altre cop potser, no permeten les seves parts fins i tot si se les suma: la vida d’una persona, la del Satué, en aquest cas, té un component multifacètic: el contacte amb el proïsme ha polit cada faceta amb una tècnica pròpia i el resultat és el fruit de les interaccions sense les quals una vida, la seva, no hauria estat viscuda amb propietat.

Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 24 de maig del 2015: el punt avui.cat/Un llop a la vora del foc

Una experiència divisòria

After, Anna Todd. Traducció d’Esther Roig. Columna, 2014. Pàgines: 571.

AfterwAfter ve a ser una nova mostra de la novel·la rosa de tota la vida. Reprodueix a la perfecció els estereotips del subgènere i respecta amb precisió el seu estil propi. Per això, llegir-la és una experiència divisòria.

Hi ha qui trobarà que la història de la Tess és la quinta essència del sentiment romàntic i hi ha qui pensarà –a la pàgina 2, aproximadament- que la vida és massa curta per malbaratar-la llegint estupideses.

Hi ha qui caurà en l’embruix del caràcter complex de la protagonista i hi ha qui trobarà que les persones amb problemes psicològics profunds i enquistats haurien de visitar al metge abans de voler fer res a la vida.

Hi ha qui creurà que la vida es viu en primera persona i hi ha que percebrà la incapacitat de l’autora a l’hora de parir personatges secundaris amb relleu, per petit que sigui.

Hi ha qui sabrà que la passió no necessitat garlandes i hi ha qui detectarà la més que sorprenent pobresa del repertori lèxic i de la capacitat narrativa de l’autora.

Hi ha qui veurà en After una novel·la imprescindible i hi ha qui la llençarà al contenidor –al blau, al del paper- per evitar que algú pugui prendre mal.

Hi ha qui veurà un homenatge en la quasi còpia de Cims borrascosos que és After –que també viola l’esperit d’Orgull i prejudici– i hi ha qui pensarà a dur la Todd al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia per haver comès crims contra la Humanitat i contra els arbres en no haver-se conformat a viure el moment After en l’entorn de les xarxes socials: el paper només ho hauria de suportar tot si es parlés dels diaris.

Hi ha qui entendrà la protagonista com una persona capaç d’estimar amb intensitat desmesurada i hi haurà qui tindrà clar que la Tess va més calenta que la pipa d’un indi –dels d’Amèrica de tota la vida- després d’una sessió que acabi a altíssimes hores de la matinada.

Hi ha qui trobarà que tothom riu tota l’estona perquè la felicitat és encomanadissa i hi ha qui començarà a creure que el personal dels Estats Units pot estar immers en les cavernes de la histèria més irremeiable.

AfterpHi ha qui… i hi ha qui… perquè, a la vida, hi ha de tot i en aquest món de mones hi ha més bèsties –lectores- que persones -lectores.

Fetes les constatacions, les consideracions.

En primer lloc i amb molta distància en relació al segon lloc, cal compadir la traductora. La professió està com està i, sí, traduir After és part de la feina, però també és cert que la crueltat i el sadisme infligits no tenen bona premsa.

En segon lloc, cal no descartar que la Todd sigui una crac: potser és prou intel·ligent per saber què vol el mercat i prou bona com per a oferir-li droga cent per cent pura i enriquir-se amb el procés.

En tercer lloc, que After hagi obtingut més de mil milions de lectures en línia -fins al moment en què es va redactar la promoció publicitària- obliga a pensar que… Bé… Obliga a no perdre l’esperança en un futur que serà més bo que el present perquè serà diferent –tot i que, posats a pensar, hi ha qui…

Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 3 de maig del 2015: el punt avui.cat/After