El temps no fuig

L’home que perseguia el temps, Diane Setterfield. Traducció d’Anna Puente Llucià i Carles Andreu. Editorial Empúries, 2013. Pàgines: 408.

lhomequeperseguiaeltempsUna reflexió sobre el sentit de la vida podria ser un títol alternatiu al comentari d’aquesta novel·la de la britànica Diane Setterfield que fa compartir el protagonisme al William Bellman i a les graules que sobrevolen –metafòricament- un relat que proposa una anàlisi del temps que es viu, de com s’empra…

La proposta, a diferència d’una part significativa dels títols que es duen als prestatges de les llibreries amb una alegria irreflexiva i injustificada, és honesta. Cal anotar aquesta qualitat en l’haver de la Setterfield, que malda per construir una trama arrapada a l’evolució cronològica en què el personatge principal tingui una consistència necessària per a la credibilitat de la tesi que suggereix amb insistència: el temps té una dimensió eterna i encalçar-lo sense deturador té un preu determinat que cal satisfer tant sí com no amb l’afegitó dels interessos que provenen dels endarreriments en el pagament.

Té una certa solidesa, el William Bellman, i la tenen els personatges que li fan costat tot i que algunes de les situacions que se’ls fa viure tenen aquell regust de conveniència que els fa deixatats.

El panorama literari de la novel·la, però, canvia d’aspecte quan l’acció es desplaça a Londres: la inversió en la contextualització, la construcció dels personatges, l’evolució de la descripció de l’univers creat… tot això queda al marge en ser sotmès a la descripció dels efectes de l’obsessió del protagonista. La inconfessada segona part de L’home que perseguia el temps perd el tremp i cau en els aiguamolls de la monotonia, de la reiteració, de l’ofec per avorriment.

l_homequeperseguiaeltemps

S’interpreta que la Setterfield vol conjuminar el fons i la forma per donar força a l’empenta final de la novel·la però cau, potser, en el mateix parany que vol denunciar: els comportament obsessius rarament són interessants si no mantenen una bona presentació.

 Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 24 d’octubre del 2014: el punt avui.cat/L’home que perseguia el temps

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s