És tot un món, el de la incoherència: mirada des de fora amb l’ajuda de la memòria, el desgavell és evident. Des de dintre, en canvi, l’absència de perspectiva la fa invisible. Fàcil de detectar en els altres, considerada inexistent en el bagatge propi, qui gosa assenyalar algú altre amb el dit de l’acusació?
Advertisements
