Nuvolada (CXCVI)

13-8-2014

Elogi -força estúpid- de la grisor: és del tot cert que, si no hi ha grisors, els dies de cel net no llueixen tant. Seguint la lògica, cal agrair els cels ennuvolats perquè faciliten el gaudi dels cels oberts. Tot plegat, no deixa de ser un exercici de fatalisme victimista si s’assumeix el mal com a bescanvi d’un bé. En el cas dels cels, però, hi ha una excusa òbvia: la rebel·lió és del tot inútil. Per a la resta de casos, hi ha el recurs a la covardia com a coixí per a les febleses…

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s