Nuvolada (CCIII)

30-8-2014
Un dia nou és, a l’hora de la veritat, un projecte desdibuixat, imperfecte i incert. Hi ha totes les previsions, totes les obligacions,totes les necessitats, totes les voluntats… Potser hi han de ser, però, a fi de comptes, serà l’imprevist el que imposi el seu imperi a vegades complaent, a vegades despietat…

Nuvolada (CCII)

29-8-2014
A vegades, només a vegades, el camí que cal seguir es mostra recte i definit -no és la situació més freqüent-. Sovint, malgrat la precisió, hi ha les boires al cap que enterboleixen la decisió que cal prendre. Tendeix a costar molt tirar pel dret: les consideracions existeixen i enfosqueixen i són prou poderoses com per dur la marxa cap al camí llarg i tortuós.

El Sol (CCCXX)

28-8-2014
La calma és, sovint, filla de l’absència: quan no hi ha res, quan l’escenari descansa mentre no arriben els actors, tot està bé. La immobilitat permet aturar-se en els detalls i elaborar idees pròpies sense distorsió. Després, quan tot està en marxa, adelerar-se per no perdre el ritme altera la situació sense solució de continuïtat…