El Sol (CCXCV)

 

5-7-2014
La foscor queda enrera al ritme natural i tanca el que hi ha passat en una càpsula de temps anomenada memòria. La llum plena no ha arribat encara i està reclosa en una càpsula de temps anomenada imaginació. Entre la memòria fixada i la imaginació imprevisible, el present: él que hi ha ara és el poc de què es pot tenir alguna certesa. Potser no val la pena malbaratar-lo amb l’evocació de records ni la invocació de malúries inventades…

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s