El Sol (CCXXVII)

6-6-2014
No sorprén que el Sol, en algun moment, hagi estat considerat un déu: la dependència que se’n té és absoluta i innegable i la seva posició llunyana li permet exercir  el privilegi de la distància. Interpretat, pot ser un déu capriciós que s’embolcalla de núvols i foscor quan s’enfada o que es produeix amb una nuesa inclement quan vol exercir el dret de càstig. És el més senzill: renegar del de fora quan no es pot resoldre el de dins.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s