Nuvolada (CLXXXIX)

29-6-2014
La tempesta com a antítesi de la calma; els núvols, con a contraris del Sol; el cel brut, als antípodes del cel net: la puresa necessita la brutícia per establir els seus límits: és una simple qüestió d’equilibri: si no hi hagués res de negatiu, seria difícil establir els valors del positiu.

Anuncis

El Sol (CCXCII)

28-6-2014
Els fars fan servei als navegants que solquen la foscor. Potser no són una font d’esperança però ofereixen seguretat i referència. De dia no hi ha fars útils ni hi ha codis de llum que cal identificar: hi ha senyes per a la vista nua i cartes nàutiques i es confia en la sort per evitar els esculls.

El Sol (CCXCI)

27-6-2014
La calma pot ser real, però sempre és aparent: el que es veu pot respondre positivament a tot allò que es demana  a la tranquil·litat però sempre hi ha el moviment indeturable que anima allò que no es veu: l’eclosió de l’ocult posa en evidència la fragilitat dels moments de serenor estàtica.

El Sol (CCXC)

26-6-2014
Es fa estrany pensar que els núvols no hagin aconseguit mai la categoria de la divinitat: majestuosos, inabastables, indiferents al seu entorn, solquen els cels, els ocupen, oculten el Sol, fan ploure sobre una Terra que els alimenta i a què alimenten i es miren des de la distància tot el que els queda al dessota. Potser és que el seu poder és massa transitori i els creients necessiten referències que no tinguin una solució de continuitat tan pregona…