El Sol (CCXXII)

31-5-2014
El blanc i el negre són, per convenció encertada, els colors extrems: l’un reflecteix tot l’espectre de la llum i l’altre no en deixa escapar ni gota. Com a extrems, se’ls fa servir: és icònica la representació del yin i el yang, que mostra que, malgrat la facilitat de la divisió, les coses no són tan senzilles com sembla: aquell puntet negre en la zona del blanc, aquell puntet blanc en la zona del negre… Que no siguin senzilles, però, no vol dir que no siguin possibles…

Anuncis

El Sol (CCXX)

29-5-2014
La referència a la llum que s’obre pas en la foscor ha estat feta servir amb tanta profusió que, tot i la força plàstica de la imatge, tot i la facilitat amb què permet visualitzar conceptes com ara l’esperança, la necessitat de resistència o la de creença en les pròpies forces, ha esdevingut un clixé. Malgrat això, cal tenir en compte que segueix sent un d’aquells casos escassos en què potser una imatge val més que les consabudes i mai detallades mil paraules…

El Sol (CCXIX)

28-5-2014
L’arrencada quotidiana: s’hi pot comptar. Començar de cap i de nou és una opció. Arrossegar les ales perquè hi tenen plom acumulat n’és una altra. Enllaçar el passat amb el present i el futur és una opció que sembla que només té sentit quan es dibuixa una línia ampla, clara i engrescadora…