Nuvolada (CLXVI)

11-4-2014
Quan tot encara està en silenci -aquest silenci és un clixé avalat per la distància i/o l’aïllament-, hi ha la temptació de pensar en tots els futurs immediats possibles que encara no han començat a desenvolupar-se, en tot el que es desconeix, en tot el que ha de venir, en tot el que pot passar… Com flametes que encara són gas en un encenedor que encara s’ha de fer servir, les persones i les seves vides arrecerades en la presumpta seguretat d’una llar… Passaran els minuts, les hores i el dia… Què s’haurà acomplert? Què s’haurà aconseguit? Què haurà estat un fracàs? És una ruleta, la cosa de la quotidianitat, a què no es pot deixar de jugar… Sempre queda el recurs, al final, de maleir la boleta i oblidar qui fa de croupier…

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s