El Sol (CCII)

30-4-2014
El silenci és el silenci, però hi ha menes de silenci: quan no hi ha ningú que pugui dir res; quan ningú no vol dir res; quan no hi ha ningú a qui es vulgui dir res; quan no es vol dir res a ningú; quan no es vol dir el que s’ha de dir; quan no es té res a dir; quan no es vol saber el que et volen dir; quan no es vol que es digui el que caldria que fos dit; quan se sap que no paga la pena de dir res; quan no es vol fer dir el que algú no vol dir… i quan se sap que ja s’ha dit tot el que calia dir i que parlar només serà un acte sorollós.

El Sol (CCI)

29-4-2014
La incertesa d’un nou dia. Les incerteses d’un dia nou. Com saber si serà l’últim cop que es veurà una persona, que s’estarà a un lloc, que es farà una determinada cosa… Com saber si es coneixerà algú, si es trepitjaran escenaris fins ara ignots, si es descobriran novetats pròpies insospitades… Com saber si, senzillament, passarà alguna cosa que pagui la pensa de recordar… O si no passarà res i el dia s’escolarà sense memòria…

El Sol (CC)

26-4-2014
S’esvaeix la foscor quan la llum ajuda a fondre les ombres: pacient, les difumina, les empetiteix, les obliga a deixar de ser… I, aleshores, sense elles, sense les imprecisions que ajuden al somieig, que obren la porta a la imaginació i a la interpretació interessada, apareix la definició: la llum marca angles, arestes, línies, contorns… Amb la llum, se sap on s’és… I es poden prendre decisions…

Nuvolada (CLXXI)

25-4-2014
Un món sencer per viure, un món sencer per descobrir, un món sencer per experimentar… A vegades se’l solca amb la dinàmica dels núvols: es va cap allà on du el vent… En d’altres ocasions, es pren el timó i s’enfila un rumb… Al final de tot, tot quedarà reduït a una qüestió de percentatges i balanços…