Nuvolada (CLVII)

25-3-2014
Alegoria de la quotidianitat: la part ombrívola del dia a dia aclapara a tocar del terra i sembla que intenta mantenir tothom enganxat al sòl amb una coberta densa que fa de sostre i que intenta amagar els espais de llibertat que té al damunt. Cal deixar de mirar en horitzontal i cal alçar la vista: la llibertat demana espai per poder estendre les ales i volar sense cotilles. L’alternativa és fer, del caminar capcot, un hàbit.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s