L’error -interessat?- d’afeblir TV3

L’externalització del servei de contractació publicitària de Televisió de Catalunya (TVC) és un error que no hauria de poder sotmetre’s al benefici del dubte. I cal esperar que no sigui un error irreparable si es produeix.

La televisió nacional de Catalunya està encara massa lluny del model de televisió pública a què hauria d’aspirar seriosament com a part essencial d’una nació que cada vegada té més clara la seva identitat i les seves ganes de ser sense lligams que llastin.

tv3godo
Ara com ara, però, el fet que TVC compti amb una via doble de finançament la sotmet, parcialment, a les vicissituds del mercat publicitari: és un front-econòmic- que cal no deixar de banda fins que es posi seny i se l’alliberi d’aquesta condició.

No cal discutir aquest fet: de moment, és. Sí que cal discutir, però, i amb força, la manera en què se’l vol gestionar.

No té cap sentit lliurar les claus de la caixa a una competència de què no es pot esperar, en cap dels casos, joc net. Una competència, a més, que es triarà a dit de manera inconfessada si les travesses es demostren certes.

Cal recordar que el Grupo Godó va mantenir l’extint Avui en una posició de subsidiarietat absoluta mentre no es decidia a llançar una versió en català de La Vanguardia que ara conviu amb la castellana en les piles d’exemplars que es regalen als matiners. Cal recordar què va passar amb el departament comercial de la capçalera extinta. Cal recordar que aquells que volien inserir-hi anuncis rebien el suggeriment de fer-li el salt per anar a parar a la capçalera emmarcada en blau. I hi ha altres coses a recordar, si es vol fer l’exercici.

Res no fa pensar que la història no visqui un episodi de repetició: els termes de l’externalització del servei de contractació publicitària posen una catifa vermella a la gestió barroera i avalen –sense fonament?- un grup que potser té ara una importància impostada fruit dels fets d’altres temps: el pes de la Història pot ajudar a mantenir ferms els fonaments, però també pot provocar l’ensulsiada de l’edifici.

L’externalització del servei de contractació publicitària de TVC costa de defensar amb arguments racionals però s’explica amb facilitat si es pensa en la manera de fer de la política vella. És fàcil d’entendre que grups polítics establerts, immobilistes, amb epicentre a Madrid, Castella, Espanya, com ara el PP i el PSC d’en Pere Navarro, afavoreixin aquells amb què compartiran àpats, festes i celebracions diverses i de qui esperaran favors i semàfors verds.

Així mateix, no sobta que aquells que–encara?- no freqüenten els circuits del –presumpte- poder real estiguin en contra de riure les gràcies a una empresa que pot ser la protagonista de la versió moderna del conte del rei nu.

En aquesta pel·lícula, el paper estrany el fa una CiU que, si més no en això, entesa com a bloc, predica oli i ven vinagre. Afavorir el Grupo Godó casa a la perfecció amb el discurs ambigu i un punt cínic que emana del sector abocat a l’unionisme de pont aeri però topa de front amb les proclames quasi espirituals que fan aquells que, si més no en aparença, segueixen la roda del clam que hi ha als carrers, als balcons i, amb una profusió necessària i extraordinària, a les xarxes socials.

La televisió no té tant de poder com se li atribueix i el que sí que té, el perd de mica en mica, però encara en té. Si bé és cert que la capacitat de conformar un ideari a través de la imposició de consignes es deixata de manera indeturable, també ho és que la capacitat de representació és indiscutible. Una televisió nacional que parla de la nació en la llengua de la nació, que parla del món des del punt de vista de la nació, és un referent.

Els Estats mantenen les televisions públiques perquè tenen sentit polític –i, en alguns casos, perquè creuen en la bondat del servei públic televisiu-. Per això, costa d’entendre que el govern català comenci a malvendre una televisió, la de Catalunya, que no és seva, que és dels catalans. I sembla que costa d’explicar de manera convincent el perquè d’aquesta operació que mereix, de totes totes, un semàfor vermell gegantí, una multa enorme i la retirada de molts dels punts del carnet de conduir.

(Sobre aquest mateix afer: Desestructurant l’Estat que encara no és)

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s