Dels ulls a les mans

El mapa i el territori, Michel Houellebecq. Traducció d’Oriol Sánchez i Vaqué. Editorial Empúries/Anagrama, 2013. Pàgines: 350.

HouellebecqEl Jed Martin és el protagonista quasi involuntari d’aquesta novel·la excepcional que demostra que, malgrat les imposicions del mercat, encara arriben textos valuosos als prestatges de les llibreries.

El mapa i el territori se sustenta en una construcció extremament sòlida que, malgrat la rotunditat de les idees que acull, apareix al lector amb formes delicades, suaus i plàcides fins i tot en els moments en què la trama travessa paisatges feréstecs.

És una mostra de qualitat literària, de domini de l’ofici de narrador, l’exercici que du a terme l’autor en aquesta novel·la, un d’aquells casos en què la comunió entre la forma i el fons és inexpugnable malgrat les capes de profunditat diferent que recorren, de cap a cap, el text.

El Jed Martin és un mirador que s’expressa. L’autor li atorga una trajectòria professional espectacular i el fa triomfar en el camp de les arts que demanen dots d’observació, capacitat de reflexió, imposició de personalitat  i voluntat d’explicació. Així, el protagonista triomfa com a fotògraf, com a pintor i com a filmador.

Aquesta caracterització postula, implícitament, una presa de posició davant de la vida: el protagonista viu de manera filtrada allò que l’envolta: són els seus ulls els que capten l’entorn, el seu cervell el que el processa i les seves mans, finalment, les que reaccionen a allò que l’envolta.

Les relacions humanes que li toca coprotagonitzar –la relació amb el seu pare, amb la seva xicota, amb el personatge literari de l’Houellebecq- tenen, totes elles, un punt de distanciament, de desafecció: lluny de la vida sotmesa a les batzegades dels sentiments, la manera de fer del protagonista l’obliga a mantenir una certa distància en relació a allò que, per al comú dels mortals, alimenta la batalla quotidiana.

elmapaAmb tot, no hi ha res d’explícit, en la novel·la, en relació a aquest plantejament: malgrat la perfecció d’El mapa i el territori, se la pot considerar una novel·la inacabada si la lectura –o la predisposició del lector- no empeny a pensar-la, a pair-la, a gaudir-la en desxifrar els missatges soterrats que Houellebecq trena amb fil invisible.

Polièdrica, la novel·la pot ser atacada –interpretada- des d’una gran quantitat de punts de vista i inclou elements que poden ser separats del conjunt per a la seva avaluació i, també, les eines que permeten dur a terme l’operació.

El títol, en aquest cas, esdevé un pista de gran valor: hi ha el mapa –la realitat descrita, mesurada, oficial, comuna a tothom…- i el territori –l’espai en què cada ésser desenvolupa allò que prové del seu potencial.

La combinació de tot plegat podria, en mans menys destres que les d’Houellebecq, haver comportat la creació d’una obra embafadora, pretensiosa, estabornidora. No és el cas: en haver optat per una redacció senzilla, lluny de les ampul·lositats amb què els menys dotats –i dotades- emmascaren la seva incapacitat narrativa, l’autor transforma les frases en martells de joieria: cap del cops fa mal però tots i cadascun d’ells deixen la seva empremta.

Llibres llegits de Michel Houellebecq: Plataforma.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s