Nuvolada (CLXI)

 

30-3-2014
Mantenir la inestabilitat de l’equilibri exigeix un moviment constant: l’aigua passa del mar al cel per caure a la terra i tornar al mar. A vegades cal tornar a caure després d’haver-se aixecat per poder aprofitar l’experiència de la caiguda i poder posar-se de peu amb més fermesa. Sense oblidar que hi haurà una nova caiguda…

Anuncis

Nuvolada (CLX)

29-3-2014
Defensa de la grisor: generalment rebutjable, de tant en tant mostra algunes de les seves qualitats: a mig camí de la llum eixordadora i de la foscor atordidora, ofereix una oportunitat de repòs, un lapse de deixadesa consentida, una illa de no res perduda en un oceà d’aigües tenses que amaga la violència sota els corrents que el travessen.

Sobredosi de melodrama

El far entre oceans, M.L. Stedman. Traducció de Marc Rubió. Edicions 62, 2013. Pàgines: 413.

farentreoceansUna de les definicions que ofereix el diccionari quan es busca el significat del mot melodrama és “situació artificiosament tràgica i exagerada”. Des d’aquesta referència, El far entre oceans és, clarament, un melodrama en presentar una situació molt artificiosament tràgica i notablement i desmesurada exagerada.

Donar per bona la novel·la amb el redactat definitiu és una opció vàlida si es busca l’aprovació d’un públic que se senti a gust amb el potineig inversemblant dels sentiments dels personatges protagonistes, que no dubti a empassar-se sense protestes unes situacions que se situen més enllà de la versemblança i que esperi amb una certa ànsia una versió cinematogràfica elaborada amb permissivitat davant uns nivells de sucre conceptual que atempten clarament contra la salut –espiritual.

L’arrencada és vàlida: un excombatent australià torna a casa un cop acaba la I Guerra Mundial i busca en l’ofici de faroner l’aïllament que li ha d’aportar una certa pau a l’esperit però coneix una noia i la seva vida enfila cap a l’imprevist.

El-far-entre-oceansEn els primers compassos de la novel·la, una ambientació general plausible i una certa solidesa en els personatges principals generen unes expectatives que s’estronquen aviat: l’aparició d’una barca de rems amb un cadàver i una nena petita marquen un canvi de to que espatlla irremeiablement tot el que li ve al darrere.

A partir d’aquest moment, els personatges esdevenen unidimensionals i progressivament increïbles i els secundaris que s’hi afegeixen no aporten el contrapunt que caldria per a equilibrar una composició que sotsobra en un mar d’avorriment per una més que presumible manca d’ofici d’una timonera que es revela com a autocomplaent.

Comentari publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 28 de marc del 2014: el punt avui.cat/El far entre oceans

El Sol (CLXXXVII)

28-3-2014
Moments d’harmonia quan sembla que tot és com ha de ser, que tot estar com ha d’estar. Relaxació, distensió, el deixar-se anar… Es pot pensar en quina serà la següent atzagaiada a què caldrà plantar cara, però també es pot fer lloc als petits pecats que emanen de l’autoindulgència… A fi de comptes, tot va i tot torna i pràcticament res és tant important com per…

Nuvolada (CLIX)

27-3-2014
El poder de les fenedures: allà on hi ha un mur impenetrable que incita al desistiment, hi ha la possibilitat que una esquerda en mostri els punts febles. Trobar les clivelles demana paciència, posa a prova la voluntat, exigeix creure en les forces pròpies i du la motivació al límit de les seves capacitats però és un procés factible.