Desembolicar la troca

El cant del cucut, Robert Galbraith. Traducció d’Aurora Ballester i Josefina Caball. Editorial Proa, 2013. Pàgines: 557.

J_K_REl cant del cucut és una novel·la que fa útil la metàfora que relaciona els arbres i el bosc. Escrita pel fins aleshores desconegut Robert Galbraith, va fer una vida discreta a les llibreries fins que es va saber –o es va fer saber- que el nom de l’autor era l’àlies que emmascarava la J.K. Rowling, la mare de Harry Potter.

Aquesta descoberta va catapultar El cant del cucut al número 1 dels diferents llistats de vendes que prenen la temperatura a l’aspecte comercial de la cosa escrita.

Si les vendes són la demostració d’alguna cosa, El cant del cucut és un best-seller per dret propi un cop se’n sap el nom de l’autora, que n’avalaria la qualitat. De la mateixa manera, la seva vida com a obra de Robert Galbraith fa possible interpretar que El cant del cucut és una novel·la normal com tantes d’altres que viuen durant un temps, sense pena ni glòria, a les llibreries.

L’opció correcta a l’hora de parlar d’El cant del cucut és la segona de les exposades.

Aquesta novel·la, la primera de la sèrie que la Rowling vol dedicar a la parella que formen el detectiu privat Cormoran Strike i la seva ajudant Robin, pren com a fil conductor la mort d’una supermodel que perd la vida en caure des del balcó del pis que té en el selecte barri londinenc de Mayfair.

Mesos després, el germà de la noia contacta amb Cormoran Strike perquè segueix convençut que la noia va ser la víctima d’un assassinat. El detectiu, que va curt de calers, accepta el cas.

A l’hora de fer avançar la trama, l’autora deixa de banda les possibilitats de l’acció i opta per una narració expositiva emparentada tènuement amb la mecànica amb què Agatha Christie construïa les seves novel·les. Bàsicament, en Cormoran fa xerrar tothom i pren les notes físiques i mentals que li permetran resoldre’l amb l’ajuda d’unes dades quasi deus ex machina.

Aquesta exposició repetida d’uns mateixos fets en què no sempre es té la sensació que hi hagi matèria nova que justifiqui la reiteració, genera una certa sensació de déjà vu i fa pensar que, a la novel·la, li sobren pàgines.

Quant als personatges, la construcció és irregular. El protagonista creix fins a un cert punt amb una certa solidesa: va deixar la feina de policia militar en perdre una part d’una cama en una explosió. A més, ha tingut una vida sentimental tortuosa que l’afecta al cap, al cor i a la butxaca.

cantcucutAl seu torn, la seva ajudant –la Robin apareix com a secretària temporal però aviat s’integra en el procés detectivesc- no rep la mateixa atenció per part de l’autora, que la treballa des d’estereotips localitzables a la novel·la rosa.

Cal esmentar, també, la importància que atorga la Rowling a Londres com a escenari, tot i que no es decideix a dotar-la amb un paper més consistent.

Comptat i debatut, El cant del cucut és el que és: una novel·la de to vagament policial correcta i un punt impersonal que arriba fins on arriba i a què no es veu la intenció clara de fer forat. Sota l’efecte Rowling, és quasi segur que també és el fonament d’una saga que se seguirà des d’un cert acriticisme.

Comentari publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 21 de febrer del 2014: el punt avui.cat/El cant del cucut

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s