Nuvolada (CXLIX)

28_2_14
Es fa impossible no percebre la bellesa majestuosa de les torres que creixen en el no res; malgrat això, poca cosa són…

Anuncis

Detallisme sensorial, intensitat vital

La llarga vida de la Marianna Ucrìa, Dacia Maraini. Traducció de Marta Hernández Pibernat. Editorial Minúscula, 2013. Pàgines: 386.

lallargaDir que en el pot petit hi ha la bona confitura a l’hora de parlar de La llarga vida de la Marianna Ucrìa en l’edició que ha arribat a les prestatgeries de les tristament cada vegada més amenaçades llibreries catalanes és una constatació de l’obvietat.

Un format diferent de l’habitual -12 centímetres d’amplada i 16,7 d’alçada- i una traducció excel·lent que fa enyorar –en reviure-les amb intensitat- les èpoques en què les traduccions afegien mestratge en la llengua pròpia a la vàlua d’allò que s’estava traduint caracteritzen aquesta novel·la de la italiana Dacia Maraini, que fa servir un estratagema intel·ligent a l’hora de confegir-la.

En el moment  històric en què l’aristocràcia de Sicília comença el procés de la seva lenta decadència, la Maraini hi situa una hereva sordmuda a què atorga tot el protagonisme.

La privació de part de la capacitat de relació directa amb el seu entorn té una relació directa amb allò que l’autora emmascara en el seu text: l’aïllament aparent de la protagonista provoca un distanciament des del qual es passa revista crítica a tot un seguit de costums i maneres de fer que, tot i que se situen en un lloc i uns temps concrets, apareixen dotats amb el do de la universalitat.

28DGIR_047_28CGIR_011_CO_201402Destra en l’escriptura, la Maraini governa amb mà ferma el matrimoni que han de mantenir el fons i la forma: la condició de sordmuda de la protagonista l’obliga a percebre la vida des d’una posició particular que conviu amb el ritme pausat amb què absorbeix i processa la informació. El ritme narratiu s’emmotlla, a aquesta condició, i acompanya el creixement de la protagonista amb una successió d’episodis i paisatges emmarcats en un detallisme sensorial que aporta veritat i solidesa i  a allò que explica i a allò que dóna a entendre.

Comentari publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 28 de febrer del 2014