Joia de viure

L’estiu de l’amor, Toni Orensanz. Amsterdam, 2013. Pàgines: 229.

La visita real de Pablo Picasso i Fernande Olivier a Horta de Sant Joan el 1909 és l’excusa històrico-literària que serveix el Toni Orensanz per posar dempeus una novel·la festiva i llegidora que ha de rebre de manera inapel·lable el qualificatiu de passapàgines: la destresa amb què l’autor presenta personatges i situacions, l’humor constant amb què amara el text, l’eficàcia a l’hora de combinar fets reals i fets ideats… Tot ajuda a fer d’aquesta L’estiu de l’amor una comèdia amb rerefons altament recomanable.

l'estiu-de-l'amorLa novel·la empra un recurs argumental que s’ha fet servir a bastament en l’àmbit de la ficció: un ecosistema humà amb unes característiques ben definides veu del tot alterades les seves constants vitals amb l’arribada d’un element estrany. Així, la placidesa amb què es produeixen de manera habitual i coneguda les petiteses quotidianes a Horta de Sant Joan pateix un estrip de dimensions notòries quan Picasso i la seva model baixen del cotxe que els du al poble.

La crònica arriba a mans dels lectors a través de les anotacions que pren el metge del poble amb voluntat d’acta científica tot i que el ressò d’aquest qualificatiu cal tamisar-lo: l’humorisme permanent del text permet entreveure de manera constant que el doctor arriba fins on arriba i que la seva capacitat de ser objectiu està fortament erosionada per tot allò en què es veu immers.

És del tot intel·ligent la tria d’Orensanz a l’hora de atribuir capacitat d’impacte als seus personatges: Picasso, que ja apuntava maneres de prima donna de la pintura, passa de manera immediata a un segon pla tan bon punt se’l reclou en les golfes en què es dedica a pintar amb passió. La seva companya, però, cau de ple en la categoria de les figues d’una altre paner.

La commoció que provoca aquesta parisenca de pell immaculada afecta de manera directa tota la població, que reacciona de manera heterogènia. Cada personatge assoleix una certa identitat pròpia gràcies als tons costumistes que hi aplica l’autor a l’hora de dibuixar-los: els representants de la Guàrdia Civil són, exactament, el que s’espera que siguin en una comèdia benintencionada que no és aliena a les espurnes de tendresa de la mateixa manera que figures com ara la de l’alcalde, la del rector, la del ximple del poble i la d’un anarquista nouvingut compleixen amb les expectatives prèvies que rauen en l’ideari comú. I, malgrat aquest recurs a la caricaturització previsible, L’estiu de l’amor funciona amb placidesa i celebra allò de joiós que hi ha en l’acte de viure.

LestiudelamorEl domini del tempo narratiu, l’encavalcament de situacions i personatges i l’embolica que fa fort que mana en tota la novel·la segueixen un patró identificable que parla bé de la capacitat expressiva de l’autor a l’hora de conjuminar un fons i una forma. Tot casa, en aquesta novel·la, que distreu enormement i es llegeix d’una volada però que, també, té la capacitat de deixar una certa empremta.

Aquesta mirada aparentment lleugera d’Orensanz a un poble en l’arrencada del segle XX posa en relleu de manera implícita allò que no té lloc en el que és explícit: una mirada estreta genera una vida petita i el que compta, a l’hora de la veritat, és passar-s’ho bé.

Advertisements

2 comments on “Joia de viure

  1. […] de les intervencions en mitjans de les últimes setmanes. Una fabulosa crítica al Punt-Avui d’Òscar Montferrer; l’entrevista a les Mil-i-una nits amb Maria de la Pau Janer i Roser Amills; la lectura en el […]

  2. […] Qui també va parlar del llibre, ja fa unes setmanes, va ser el crític Òscar Montferrer al diari El Punt-Avui. Vet aquí la crítica titulada Joia de viure. […]

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s