Socialisme 1.0

Hemos vuelto, AA.DD. Edicions La Socialista, 2013. Pàgines: 123.

Els dirigents d’un partit que viu en hores baixes decideixen rellançar la seva imatge pública amb un acte festiu que té dues intencions: engrescar els militants i generar visibilitat pública amb una imatge positiu.

Aquest és l’argument principal de la novel·la elaborada a múltiples mans que s’ha presentat el cap de setmana passat en públic amb un gran ressò mediàtic que, més que previsiblement, no es projectarà en el temps.

psoe_2
En relació a l’argument, Hemos vuelto pateix, fonamentalment, la manca de definició. En la seva exposició, en el desenvolupament de la trama, les poques línies narratives que es presenten no mereixen un tractament acurat i acaben del tot desdibuixades: si bé sembla que els protagonistes de la novel·la malden per deixar enrere un passat que els pesa i un present que els enfonsa, el poc interès dels autors a l’hora de dotar-los d’una personalitat creïble afecta la seva projecció. Així, amb els motors al ralentí, el trànsit dels personatges principals per les pàgines de la novel·la el fan mentre s’arrosseguen en declaracions superficials impròpies del moment social en què els situa la ficció.

Part de la responsabilitat d’aquest fracàs cal buscar-la en la manca de distanciament entre els autors i el seu producte. En aquest cas, la identificació excessiva amb la història que expliquen situa els resultats en el terreny de la literatura pamfletària, apta només per a ser distribuïda amb èxit entre aquells que estan prèviament convençuts de les tesis que es pregonen.

El distanciament, com a fruit de la reflexió intel·lectual, també hauria estat correcte –i, sobretot, útil- aplicar-lo en el moment de la redacció dels diàlegs. Introduir humor, ni que fos soterrat, hauria permès una certa humanització dels personatges, que ara apareixen com a caricatures involuntàries de referents similars d’èpoques molt anteriors en el temps.

Com a exemple, es pot pensar que no té gaire sentit fer parlar dirigents polítics del segle XXI com si estiguessin adreçant-se a les masses poc educades de la dècada dels 30 del segle XX sense haver recorregut al sofert recurs dels viatges en el temps.

D’altra banda, la construcció de la novel·la també desaprofita les tensions entre els personatges que haurien pogut aportar interès –mentre se les mantingués en la incertesa sobre els resultats-. Així, el protagonisme que s’atorga a personatges anotats com a destacats però que no desperten interès queda indiscutit en situar els personatges secundaris en un pla remot i en deixar-los sense possibilitats reals d’introduir dinamisme.

Hemos vuelto queda doncs, com una novel·la intranscendent malgrat la seva voluntat d’impacte i deixa en evidència que el presumpte retorn que es proclama, en el cas que hagi tingut veritablement, s’ha fet al marge de les necessàries actualitzacions que, avui en dia, han esdevingut habituals.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s