Desestructurant l’Estat que encara no és

CiU, el PSC i el PP han aprovat al Parlament de Catalunya, dijous passat, l’externalització de la gestió de la publicitat que s’ha d’emetre a Televisió de Catalunya (TVC).

L’argument oficial apunta que, amb aquesta manera de fer, els números han de ser en un futur força immediat més galdosos del que ho han estat fins ara.

Lliurar les armes a l’enemic sempre és un exercici complicat. Costa més explicar-lo quan ni tan sols s’ha produït la derrota que generaria una justificació convincent.

CiU, considerada com a promotora d’aquesta manera de fer que contribueix un pèl més al desballestament subtil que pateixen els mitjans de comunicació públics de Catalunya,  fa saber que calen socis –ells en diuen “partners” que fa més interessant i fi- per plantar cara als monstres de la contractació, Mediaset –amb Tele-5 com a façana- i Atresmedia –una de les peces de l’imperi del Lara planetari.

tv3_godoEls socialistes, que no perden el sentit de l’humor, asseguren que ha calgut votar-hi a favor perquè la proposta sorgeix del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i “no és adequat que el Parlament tingui la temptació d’interferir permanentment en aspectes de gestió”. Boniques paraules que emmascaren el petit detall que el consell de govern a què es fa referència no és cap altra cosa que un Parlament en petitet que, ara com ara, consagra l’estatus dels partits que formen l’stablishment català.

Al seu torn, els populars pedalen a pinyó fix per aconseguir el mallot groc dels outsiders. Assuaujant la fama de terribles que forgen dia sí dia també els germanes i germanes grans de Madrid, els del PP diuen que endavant però que es mantinguin els drets dels treballadors –cas que els en quedi algun, se suposa- malgrat que la feina que fa l’emissora nacional catalana produeix una “festa separatista” un cop arriba a la pantalla.

No és una bona jugada, aquesta, perquè grinyola en massa àmbits.

Des del punt de vista de l’entramat comunicatiu nacional, costa d’entendre que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) contribueixi a afeblir el que ha de ser-ne el pal de paller. Les retallades a què ha sotmès la radiotelevisió pública catalana des del pressupostos generals han estat notòries i han tingut conseqüències perceptibles. La televisió pública catalana manté el tipus, però els efectes de l’aprimada, que haurien de ser circumstancials, es noten. I fan patir.

En aquest context, reduir la seva capacitat d’acció general i posar-li bastons a les rodes venen a ser la mateixa cosa. Qui té el cul llogat, no seu quan vol. I el joc de la publicitat consisteix precisament a llogar.  Hostes vingueren que de casa ens tragueren també pot encaixar…

Des del punt de vista de la coherència interna, l’externalització de la gestió de la publicitat de TVC esberla l’esperit del contracte programa aprovat el setembre passat: en aquell moment llunyà –és a dir, fa dos mesos, una eternitat en política…-, es va donar l’endavant a la fusió de les filials de la CCMA –TVC i Catalunya Ràdio- per potenciar el concepte –i se suposa que la realitat- de la  multiplataforma. Ara se suposa que cada pota de la plataforma ha de fer la guerra pel seu compte.

Des del punt de vista empresarial, el moviment es porta l’oli. Plantar cara a Mediaset i Atresmedia pot tenir sentit des d’un punt de vista estrictament comercial. A fi de comptes, una part important dels ingressos de la CCMA provenen del repartiment del pastís publicitari i cal velar per no quedar-se amb les engrunes.

La clau de volta de tot plegat es posarà en evidència quan se sàpiga –quan es faci saber- quina és l’empresa de gestió que s’endú el regal. A més dels beneficis per la tramitació de les emissions publicitàries –entre el 3 i el 7 per cent de la facturació- i d’un risc financer zero –la CCMA assumeix els eventuals impagaments-, hi haurà barra lliure amb la cartera de clients de la televisió pública catalana. D’aquí a presentar propostes de paquets d’emissions d’espots al diverses emissores –una de pública i una de privada, la pròpia- només hi ha un pas… que no caldrà fer si l’aigua ja s’ha desviat al molí propi… No seria el primer cop que un mitjà assumeix els comptes propis i els d’un altre i en propicia la mort –agònica- per ofec interessat i impietós. Al cel sigui l’Avui.

Com que hi ha pràctica a explicar l’inexplicable, segur que es vessen arguments incontestables si el grup afortunat és el Publipress Media que forma part del Grupo Godó –hi ha profecies ben informades sobre l’afer-. A fi de comptes, en el futbol, les estadístiques estan per trencar-les i, en la política,  les tradicions estan per mantenir-les. CDC, UDC, el PSC i el PP ho tenen tan clar com qui ho té en compte.

Anuncis

One comment on “Desestructurant l’Estat que encara no és

  1. Ferran Lindström ha dit:

    Si volem, de moment, assolir el dret a decidir, ho haurem de fer sense aquesta dreta que ens vol enganyar i que es va posar a les files de l’independentisme per no restar aniquilats electoralment.

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s