Pèrdua d’identitat

La televisió, com a continent i com a contingut, manté una relació íntima amb la societat en què es produeix. Una població consumidora de Tele-5 i de canals d’un nivell de qualitat similar atorga la presidència del govern a individus que volen anar pel món sense saber anglès. Diuen que els amos i els gossos acaben per assemblar-se. En el cas dels votants i els votats, la televisió és el mirall en què s’emmarquen i el termòmetre de la seva temperatura com a societat organitzada.

Canal_9El tancament per ara només anunciat de Canal 9 afegeix una prova més a aquesta realitat que no demana contrast. L’excusa idònia per a l’eliminació d’una nosa l’han trobat els governants actuals en una sentència judicial que tomba un ERO que va deixar al carrer un miler de treballadors. La seva recontractació es declara impossible amb l’argument (?) que cal mantenir les escoles i els hospitals oberts –per poder-los privatitzar, podria afegir algú que hagi seguit de prop la manera de fer dels governs populars que assoten sense gaire pietat els pobles de la península de la pell de brau.

No és, però, tant sols l’economia el que justifica la voluntat de tancament de Canal 9 –de la ràdio i la televisió públiques del País Valencià-. De fet, els diners no justifiquen en absolut que es vulgui deixar el poble valencià sense la que hauria d’haver estat la seva veu tot i que, a l’hora de la veritat, ha estat l’altaveu del PP, eixordador quan ha calgut, mut quan han estat necessària la imposició de la llei del silenci. Fins i tot els canvis en els colors del logo actuen com a evidència del seu apropiament de la televisió pública…

L’anàlisi del procés que han seguit les televisions que alguns anomenen autonòmiques –n’hi ha hagut d’aquestes, però han conviscut amb televisions nacionals- és interessant a l’hora d’avaluar la relació entre la televisió, la política i l’economia.

Televisions nacionals com ara la basca, la catalana i la gallega van néixer amb voluntat de ser i encara són. Al seu darrera va produir-se una segona onada en què es van posar dempeus les radiotelevisions públiques de pobles que, sense considerar-se homogèniament nacions, tenien sentit d’identitat diferenciada. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) apareix en aquest moment -1989-. La tercera onada –i última- la protagonitzen la resta de comunitats autonòmiques –ara sí que és correcte el qualificatiu-, que necessiten un ens públic que faci de trampolí per saltar a una nova tecnologia, la TDT, i als canals que, via concessió administrativa, haurien de permetre fer negoci. D’aquestes, no se n’ha tornat a dir ni gall ni gallina: les primeres brises de la crisi les van tombar com si fossin castells de cartes.

La facilitat amb què l’actual president de la Generalitat Valenciana deixa caure la radiotelevisió pública –després d’haver-la empès fins a la vora del penya-segat- delata una percepció de la realitat valenciana: el País Valencià no té, per als seus manaires, identitat pròpia. El valencià no és la seva llengua i se senten còmodes amb què el seu país sigui una comunitat. Una més.

En termes comunicatius, doncs, no hi ha cap necessitat d’una veu pròpia que sigui diferent: n’hi ha prou amb la veu espanyola, amb què se senten dels tot còmodes perquè és la seva i perquè la poden condicionar.

L’anunci de tancament de Canal 9 –de RTVV- proclama l’espanyolitat del PP valencià: que es perdi el valencià en el món de la comunicació no els és cap problema. Per extensió, que es perdi tot el que és valencià al País Valencià tampoc no els ho és.

Els amos i els gossos acaben assemblant-se? Els resultats electorals al País Valencià –i a la ciutat de València- són els que són malgrat els tèrbols episodis que fan conviure la llei i la política als jutjats i malgrat tants altres malgrats…

La pugna que s’hauria de produir pel manteniment de Canal 9 mostrarà altre cop l’existència de dos bàndols, de dues ànimes: el del País Valencià i el de la Comunitat Valenciana, el dels valencians i el dels espanyols. El resultat final assignarà rols -el dels vencedors i el dels resistents- i pel camí quedaran els cadàvers de les víctimes.

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s