Cronista dels baixos fons

No hay bestia tan feroz, Edward  Bunker. Traducció de Laura Sales Gutiérrez. Sajalín Editores, 2010. Pàgines: 414.

Els autors que saben de què parlen, els que de veritat saben de què parlen, no formen el grup més nombrós en la història de la Literatura. Si n’hi ha que es documenten a consciència i imaginen a partir de les dades recollides i n’hi ha que es lliuren sense remordiments a la pràctica de l’onanisme narcisista amb teclat interposat, n’hi ha que poden deixar de banda la fabulació com a recurs principal perquè, per experiència pròpia, saben que la realitat sempre supera la ficció.

edwardbunkerNo cal fer-la, la llista dels saberuts, però sí que cal esmentar un dels seus elements: Edward Bunker. Nascut a Los Angeles l’últim dia del 1933, va haver d’invertir una part gens menyspreable de la seva vida, 18 anys, a complir sentència a la presó. No sorprèn, doncs, que les seves sis novel·les tinguin a veure amb el món de la delinqüència i que constitueixin, aquestes sí que ho fan, un magnífic al·legat en defensa del vigor i la vigència de la novel·la negra, la negra de veritat, la que fa olor de suor, d’alcohol i de cordita, la que fa aparèixer armes que només es disparen quan cal, la que arrossega els protagonistes per l’asfalt, la que dilueix la bondat dels bons i la maldat dels dolents i els amenaça d’igualar-los…

No hay bestia tan feroz és la primera novel·la de Bunker. La va escriure el 1973 quan encara estava empresonat –la seva sortida definitiva la va fer el 1975- i no va ser publicada en el seu moment perquè es va considerar inapropiada, però va ser útil perquè va fer sonar el seu nom i li va permetre entendre que tenia un camí a recórrer que no exigia l’exercici de la delinqüència.

L’element més valuós de No hay bestia tan feroz és la seva credibilitat: l’autor no infla els personatges, les trames i les escenes i, així, allunya el text dels estàndards que el cinema ha acabat imposant en bona part de la producció literària actual.

Aquesta credibilitat és útil al lector i l’acompanya de manera constant quan conviu amb el protagonista, un alter ego inconfés de l’autor que surt la de la presó amb la voluntat de refer la seva vida i allunyar-se definitivament dels món dels barrots.

La seva evolució no és només vàlida com a descripció d’un caràcter: és, també, una metàfora que es pot aplicar a pràcticament tothom que no ha nascut envoltat de privilegis. Les seves dificultats quotidianes tenen una especificitat –la de l’exdelinquent que assaja el que ara s’anomena reinserció- i, a la vegada, el do de la universalitat. La vida en societat no és senzilla i són poques les ocasions en què les coses venen rodades: la pugna de Max Dembo –així bateja Bunker el protagonista- és la pugna de qualsevol persona del món real. On el comú de la població renega, acota el cap i se sotmet, el personatge principal de No hay bestia tan feroz pren la pistola i actua. És una manera de fer tan censurable com comprensible i Bunker no n’amaga la defensa que en fa: no és el primer a fer constar que hi ha un cert dret a no voler cremar els dies en una vida marcada per la humiliació quotidiana.

En sortir de la presó, Bunker no va deixar enrere la relació amb la delinqüència. En va abandonar la pràctica, però en va treure suc. Que publiqués cinc novel·les més i una autobiografia, que fes de guionista de cinema –amb una nominació als premis Oscar- i que intervingués en una quantitat raonable de films –fa el paper del senyor Blau en el memorable títol de Quentin Tarantino Reservoir Dogs– engreixen la seva aurèola però no emmascaren el seu valor com a novel·lista dedicat a la crònica dels tòpics baixos fons.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s