Estelades ‘multitasking’

Passejar pels carrers dels pobles i  les ciutats de Catalunya i recórrer les carreteres del país esdevé un exercici plaent que incrementa el seu potencial benèfic cada dia que passa –especialment pel que fa a les caminades, en què es combinen els efectes en la salut física i en la salut mental.

La presència d’estelades i senyeres als balcons i façanes és un fenomen viu –de moment, ha nascut, ha crescut i està en la fase reproductiva- que va més enllà del fet d’una presència que costa titllar de simple malgrat que, formalment, ho pugui semblar.

esteladesEn un país dissortat que sempre ha triat malament les seves aliances i que s’ha vantat, enfebrat d’autoodi i mancat d’autoestima,  de posar bona cara a la humiliació constant, la bandera nacional només ha sortit a passejar en les dates assenyalades –dues: els 23 d’abril i els 11 de setembre- fins que, el drap, se l’ha vist com una arma de reivindicació. Una arma pacífica –Catalunya és molt catalana…-, però, comptat i debatut, arma. I se la fa servir.

Estelades i senyeres als balcons i les façanes delaten, ara, una declaració densa. Es diu no al sotmetiment a la humiliació que ve de Ponent, però també es fa saber que s’ha perdut la por, que hi ha ganes de fer coses i que es vol lluitar per la supervivència per poder reivindicar la pròpia existència.

Es diu a tothom que tothom que pensa en una Catalunya independent fa pinya: sentiment de comunitat, picada d’ullet en què les diferències de classes s’esvaeixen –es faci un recorregut de punta a punta de la Diagonal barcelonina i es faran constatacions fins fa poc informulables.

Es dóna suport als que, amb més o menys encert i fortuna, tenen les mans a la roda del timó: la marineria està disposada a tallar les amarres i a hissar les veles per navegar, contracorrent i amb mar arbrada, si cal.

Però també s’avisa als oficials de bord: l’equipatge sap on vol anar i no admetrà canvis de rumb ni errors en els càlculs en les cartes de navegació. Tampoc veurà bé que es navegui amb poca vela. I no dubtarà a llançar per la borda els malastrucs i els que facin malbé el buc.

I encara hi ha el missatge per a tots aquells que es miren la brega fronteres enllà.

I els efectes en el paisatge: tot i que n’hi pot haver que s’enfurismin, bona part de la població és capaç de captar la bellesa alegre de les quatre barres voleiant.

Les senyeres i les estelades als balcons i les façanes són draps bons per feinejar. Pacients, diuen les seves veritats a qui les vulgui escoltar i saluden amb enjogassament totes les companyes que, cada dia, se’ls afegeixen en aquesta tranquil·la alçada de veu.

Cal sortir al carrer.

Anuncis