Quan s’inflava la bombolla

Societat limitada, Ferran Torrent. Columna, 2002. Pàgines: 294.

Una part de la història recent segons l’expliquen els mitjans de comunicació la farceixen els efectes dramàtics de la bombolla immobiliària i els bufadors professionals que la van fer créixer a base de corrupció aplicada sense miraments allà on hi havia alguna cosa a pelar.

societat-limitadaRes de nou en l’horitzó tret, potser, de les dimensions que va assolir tot l’afer i, de manera coherent, de les que ha assolit el seu deixant.

És en aquest context que té un cert sentit la relectura, inspirada per la necessitat d’aconseguir la distància relativa que pot proporcionar l’humor, de la novel·la que Ferran Torrent va publicar el 2002.

Onze anys després que arribés a les llibreries, Societat limitada  manté la seva vigència: la crítica de la convivència i la connivència dels polítics i els empresaris que s’hi fa no ha perdut puntada malgrat el pas del temps i serveix, encara ara, com a full de ruta per a l’enteniment de casos judicials que han estat batejats en funció de cognoms com ara Camps, Bárcenas, Matas, Urdangarín…

El protagonista primer d’aquesta novel·la coral és l’empresari valencià Joan Lloris, un home que ha conreat la seva pròpia fortuna i que vol fer-la créixer i, a la vegada, garantir-ne la pervivència.

Amb aquesta declaració d’intencions, el novel·lista du a les seves pàgines polítics corruptes i corruptors, polítics corruptibles, empresaris amb peus de fang i exemplars d’aquesta espècia animal anomenada “els assessors” que té l’habilitat de moure els fils des de l’ombra.

Hereu de la seva  trajectòria, l’autor no deixa de banda les referències als periodisme i al món de la delinqüència, però, en aquesta ocasió, no els atorga la importància que hauria impregnat les pàgines de Societat limitada amb les olors del fum de tabac fred i de la suor acumulada, amb els rogles dels gots de licor sobre les taules i les taques de sang a la roba i amb la tristesa sòrdida que emana de les històries dels perdedors.

Ben al contrari, Torrent obre les finestres de la novel·la per tal que hi entri la tòpica llum mediterrània, amb la qual cosa atorga a les seves criatures la consistència dels xitxarel·los sense suc ni bruc sempre a punt per a la festa.

Vista ara, la maniobra és comprensible: el 2002, els efectes de la corrupció, de la gran mentida que és tot plegat i que es dóna de franc a diari a una població físicament i metafòrica desarmada, no duien a la gent a llevar-se la vida en haver perdut la casa. Era factible i comprensible, el fer-ne conya per avisar que hi havia alguna cosa que feia pudor de socarrimat.

Per a qui en dubtés de les seves capacitats, la realitat ha deixat clar que la ficció –ni tant sols la del sempre eficaç Torrent- no li arriba ni a la sola de la sabata. Però d’això no se’n pot fer retret a la novel·la, que prou que alertava.

Llibres llegits de Ferran Torrent: No emprenyeu el comissari; Penja els guants, Butxana!; Un negre amb un saxo; Cavall i rei; L’any de l’embotit; Gràcies per la propina; La mirada del tafur; L’illa de l’holandès; Cambres d’acer inoxidable i Espècies protegides.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s