Anàlisi amb bisturí

Sobre la televisión, Pierre Bordieu. Traducció de Thomas Kauf. Anagrama, 2005. Pàgines: 136.

El sociòleg, antropòleg i filòsof francès Pierre Bordieu sovinteja l’anàlisi dels mitjans de comunicació, a què s’aboca amb una perspectiva desapassionada que ofereix, com a resultat, exposicions que tendeixen a provocar polèmica en tocar punts sensibles: els egos d’aquells a què posa com a exemple d’allò que creu que no rutlla com cal en l’àmbit dels mitjans de comunicació de masses.

bordieuSobre la televisión és un recull que inclou la transcripció de dues conferències –El plató y sus bastidores i La estructura invisible y sus efectos– i dos annexes –La influencia del periodismo i Los Juegos Olímpicos. Programa para un análisis.

Tots aquests elements es presenten al lector amb l’embolcall de la coherència expositiva i es complementen a l’hora de dibuixar un panorama que exigeix, per al seu enteniment profund, que el receptor deixi de banda els posicionaments previs i que es deixi engrescar en un joc de nines russes en què cal, de totes totes, arribar a la més petita de les figures, al cor de la qüestió.

La idea principal que desenvolupa Bordieu en aquests textos –i que és coherent amb tot el que ha defensat el sociòleg francès al llarg de la seva trajectòria com a pensador explicador- té a veure amb la identificació dels mecanismes no aparents –ocults, en qualsevol cas, a la mirada del teleespectador convencional- que transformen la televisió en una màquina conservadora.

Amb un bisturí ben esmolat, l’autor pela la ceba de la televisió actual i la descompon en capes que identifica i de què en argumenta l’existència tot i no defensar les seves raons de ser. Ben al contrari, Bordieu posa al descobert l’entramat d’interessos i d’inèrcies que configuren un sistema abassegador que aconsegueix presentar-se com a perfecte en base a l’absència d’autocrítica.

Els interessos econòmics tenen molt a veure en la construcció errònia d’un sistema televisiu que s’identifica com a desnaturalitzat –els diners no volen problemes enlloc- però reduir la càrrega crítica a atribuir-los l’única responsabilitat és una frivolitat mandrosa en què Bordieu no cau.

Així, la seva anàlisi té també en compte el factor personal i assenyala com l’evolució habitual d’una trajectòria professional comporta l’abandonament dels principis deontològics que potser animaven els seus primers estadis i el sotmetiment a les normes d’una metodologia laboral que defuig el compromís –amb la pròpia persona i amb el públic a què es diu servir- i el manteniment d’una independència que hauria de ser del tot necessària en un sistema social en què la premsa –i la televisió amb ella- hauria d’exercir de veritat com a quart poder.

Francès, Bordieu posa com a exemples per al suport de les seves teories casos que provenen del sistema audiovisual del seu país. La globalització mediàtica fa que aquest aspecte sigui irrellevant: els fenòmens que ell esmenta es manifesten amb claredat en la resta d’escenaris televisius de l’anomenat món occidental.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s