Aprenents de nazis, franquistes descafeïnats

Acusar el proïsme dels pecats propis és una tàctica que s’empra de manera habitual. La maniobra de distracció que es crea potser no és eficaç al cent per cent, però permet embolicar la troca i, amb sort i amb temps i dedicació, ajuda a difuminar la culpabilitat real.

No és exclusiva del món de la política, aquesta manera de fer, per bé que quan l’empren els presumptes líders de la societat pren volades considerables i institueix espectacles de grans dimensions que tenen tothom entretingut i delectat.

Encara ressonen en la memòria col·lectiva l’abraonament irat amb què els amics i les amigues de Barcenas –i de Naseiro, i de Camps, i de Fabra, i de…- van fer de caixes de ressonància de les intoxicacions d’un diari durant la campanya de les passades eleccions catalanes.

És un procediment indeturable, aquest a què s’ha encomanat un PP que comença a recordar al Titanic en els moments en què les primeres escletxes en el seu buc encara no havien provocat el pànic general.

Aquesta setmana,  Cristina Cifuentes, la Llanos del Luna del govern del PP a Madrid, acusa la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de connivència encoberta amb el terrorisme com si els senyors de Bankia fossin del gremi de les Germanetes de la Caritat i les seves accions preferents fossin hòsties consagrades adequadament beneïdes.

quenotelienIndeturable, el PP alimenta amb benzina el seu victimisme –una afecció mental descrita per la psicologia- i obre un foc nou al País Valencià: és curiós que als cadells del partit que promou un ministre que admet que vol espanyolitzar la canalla catalana no els caigui la cara de vergonya quan inciten a la població a denunciar de manera anònima aquells professors sospitosos d’adoctrinar la població… en les tesis dels enemics de la pàtria una, de la pàtria gran i de la pàtria lliure, és clar.

Sembla que quan van explicar a classe la poc pietosa proposta bíblica aquella de tirar la pedra només si s’està lliure de culpa, n’hi havia que havien fet campana per poder anar a cremar llibreries. La joventut ultradretana, ja se sap, hormonada i indocumentada, no acaba de saber ben bé com funcionava allò de la Gestapo en els temps del seu admirat Adolf…

Cal admetre, però, que aquesta croada contra tot el que fa tuf a català els dóna bons resultats, als del PP: hi ha persones que es lleven la vida per escapar de la misèria a què els condemna el poder econòmic i, malgrat això, ells poden seguir jugant alegrement al joc de les frivolitats i multiplicar per dos el nom d’una ciutat: és possible que Maó pugui assolir alguna mena de relleu internacional en tenir com a nom oficial el seu nom propi i la seva traducció.

Encara bo que el PP és espanyol espanyol: si tingués una sensibilitat suïssa, els fabricants de mapes protagonitzarien una immolació col·lectiva: qui seria capaç de posar en un mapa totes les ciutats, els pobles i les urbanitzacions de l’Estat si els seus noms complets incloguessin l’original i la seva traducció a la resta de llengües oficials?

Això demostra que la còpia mai supera l’original: el referent inconfés del PP ho tenia clar –però no català!-: l’única llengua bona,  la de l’Imperio.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s