L’Espanya del 1898 des de la distància aparent

Cartas finlandesas. Hombres del Norte, Ángel Ganivet. Nòrdica Libros, 2006. Pàgines: 298.

Potser a causa de la seva mort prematura –es va llevar la vida en un acte que s’ha explicat amb l’al·lusió a una depressió profunda–, Ángel Ganivet no ha estat distingit amb la transcendència literària dels seus companys d’època, els que van ser considerats la Generació del 98 per la coincidència en el to i el diagnòstic de les seves reflexions sobre una Espanya que veien com a decadent i perduda.

europaganivetLa pèrdua de les illes Filipines, dos anys abans de l’entrada en joc del segle XX, va ser la pedra de toc per a una producció literària que emanava de la perifèria espanyola i qüestionava, angoixada, quin era el futur d’una presumpta nació de què no es volia deixar de formar part.

Ganivet, a qui s’atribueix un tarannà malenconiós, està considerat com el precursor d’aquest sentiment i de la generació que el va encarnar: la seva manera d’encarar la vida, propensa al fatalisme i la desil·lusió, i la producció escrita que se’n va derivar van ser vistes com un símptoma clar d’uns temps en què realitats fins aleshores percebudes com a sòlides s’esvaïen com ho fa la boira a mesura que avança el matí si és prou calorós.

El recull Cartas finlandesas. Hombres del Norte és una bona mostra de l’anàlisi a què Ganivet sotmet, des de la distància, als seus conciutadans.

La seva estada de dos anys (1895-1897) a Hèlsinki com a cònsol espanyol li permet tirar endavant bona part de la seva producció literària, de què Cartas finlandesas, un seguit d’epístoles destinades a ser reproduïdes en el diari El Defensor de Granada, n’és una part.

Els escrits es presenten al lector com un seguit d’observacions mig sociològiques, mig antropològiques relatives als aleshores seus conciutadans, que conformen un país que manté una certa autonomia política tot i formar part de l’aleshores imperi tsarista rus.

Què hi ha d’interessant, en aquesta descàrrega d’impressions que tenen els finlandesos en el punt de mira? Com passa sovint, té més importància el que no es diu que no pas el que sí que es diu.

A través de les seves consideracions sobre la vida a Finlàndia, algunes de les quals poden qualificar-se de condescendents, altres de tendres i altres, de contemporitzadores, Ganivet retrata per oposició implícita un sistema polític i mental antic, encarcarat, hedonista, miop, conservador, fatxenda i immobilista: l’espanyol.

En les seves cartes, l’autor fa un ús delicat de la ironia quan rebaixa en aparença els avenços socials que tenen lloc en una Finlàndia que, malgrat tot, està força més avançada en el sentiment i la vivència de la democràcia que no pas una Espanya que viu de manera estantissa i  satisfactòria arrapada a un sistema de classes fonamentalment empobridor.

En aquest sentit, són especialment reveladors els passatges en què lloa de manera dissimulada la llibertat de les dones finlandesa i justifica amb poca convicció el sotmetiment de les espanyoles -“yo contesto siempre que en España la mujer es menos que aquí pero que en casa lo es todo; que hasta conserva su nombre de familia y lo transmite a sus hijos con el del padre”-, a què no deixa d’engalanar amb tòpics que, encara avui en diu, perviuen en segons quines mentalitats.

La seva opinió sobre l’ensenyament que s’ofereix als possibles motors d’una societat futura no s’aparta gaire de la seva línia crítica: “Nuestras Universidades son edificios sin ventilación espiritual. La ciencia que en ellas se recoge es nociva, porque no sirve para crear obras durables sino para armar el brazo de los pretendientes”.

La diagnosi de Ganivet sobre els mals que afectaven la seva Espanya era correcta, com ho va ser la de la resta d’intel·lectuals coetanis seus que, bé des de la Generació del 98, bé des del Regeneracionisme –el moviment que tenia com a lema “escuela, despensa y doble llave al sepulcro del Cid»-, proposaven una acció reformadora que posés fi a la decadència del país. La història va demostrar i demostra encara avui la inutilitat dels seus esforços i dels de tots aquells que han seguit el seu deixant durant més d’un segle.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s