Vuit mesos de ‘Gangnam Style’

És possible que només els morts i enterrats no estiguin al cas d’aquesta cançoneta que, vuit mesos després d’haver vist la llum a Corea del Sud, encara fa forrolla. Gangnam Style, a càrrec de PSY, és un fenomen global que només es pot entendre si es té en compte l’existència de les xarxes socials i la hiperactivitat dels seus usuaris.

psyMusicalment, la cançó no té res de destacable. El ritme enganxifós i l’ús de sons electrònics són recursos comuns en bona part de les cançons que triomfen mentre les programen a les emissores piconadores. Té un què d’alegre i, malgrat que està cantada en coreà, és fàcil d’assimilar-la. Res de nou. On sí que fa peu la proposta de PSY és en el clip amb què la il·lustra. Lluny dels clips quasi pornogràfics d’algunes cantants de temporada, de l’èpica narrativa dels grups amb pretensions de transcendència i de la calma dels cantautors i altres intèrprets que gasten els acords de maneres similars, el sud-coreà recorre a l’arma comunicativa més eficaç: l’humor.

Sense disfressar la seva silueta rodanxona i la seva fesomia galtaplena, PSY proposa una posada en escena delirant i autoparòdica amb què demostra que no es pren gaire seriosament. El muntatge ràpid, l’ús de colors vius, els escenaris inusuals i la lluminositat general del muntatge imanten els ulls de l’espectador. I és això el que l’ha dut al cim.

Algunes dades:

– el clip va entrar al YouTube el 15 de juliol i va mantenir un perfil pla durant nou dies: el 24 va començar una escalada que encara no ha fet el cim. Aquell dia, per cert, ja hi havia al mateix YouTube vídeos en què se’n feia una parodia.

– a finals d’octubre, l’agència France Press fa una notícia amb el fet que l’artista xinès Ai Weiwei ha fet una paròdia del Gangnam Style i l’ha penjada a la xarxa, repassa la situació de l’artista en relació a les autoritats xineses i arrodoneix el tema en esmentar que el secretari general de l’ONU, Ban Ki-Moon també ha manifestat públicament la seva predilecció per l’entremaliadura musical del seu compatriota. Al desembre, les televisions van mostrar PSY i Ki-Moon fent el pas del cavall a la seu de l’ONU amb llum i taquígrafs.

– el 26 de novembre del 2012 es fa saber que és el clip més vist de tots els temps al YouTube amb 822.158.515 visites i que ha superat per més de 30.000 el Baby de Justin Bieber, l’anterior rècord. Al desembre es consolida en aquesta xarxa social amb més d’un bilió de visites. A tot això, Gangnam Style ja tenia des del setembre el rècord Guinness com a vídeo del YouTube amb més “m’agrada” de la historia” -5,3 milions.

– el 12 de desembre es dóna a conèixer que un home de 46 anys, Eamonn Kilbride, mor mentre està imitant el ball que ha popularitzat PSY. Gens curiosament i sí de manera molt previsible, aviat apareixen experts que aconsellen que la gent que tingui una edat hauria de mirar de deixar el Gangnam Style de banda perquè… el de sempre: la forma física, l’alimentació, les articulacions… Afortunadament per al sud-coreà, la seva cançó i el seu clip no van ser víctima d’una croada internacional.

– al gener d’aquest any, es comptabilitzen més de 73.500 vídeos al YouTube basats en el clip original o en què se’l parodia.

YouTube ha estat el bressol del fenomen, el lloc web de referència,  però ni el Facebook ni el Twitter ni la resta de xarxes socials han estat alienes al procés d’expansió del vídeo de PSY.

Entendre això és entendre els fluxos de transmissió de dades en aquesta segona dècada del segle XXI: com es produeixen, com es consoliden, què els motiva –desenvolupar aquest apartat pot generar una certa depressió- i quina repercussió tenen.

El cas Gangnam Style corrobora les tesis del filòsof canadenc Marshall McLuhan, que, el 1962 , ja emprava el concepte de llogaret global  a l’hora de definir les conseqüències sòcio-culturals de la comunicació immediata que prové de la utilització de mitjans de difusió electrònics.

Diuen que a Gangnam Style li ha sortit una competidora, la cançó –i el clip- Harlem Shake, de Baauer. Pot ben bé ser. La pregunta que mai es resoldrà, però, és: què hauria passat si els mitjans actuals haguessin estat a l’abast de Georgie Dann en les seves bones èpoques?

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s