Com gallines esvalotades

La humanitat dels polítics i les polítiques existeix. No són animals despietats que només vetllen pels seus interessos i que lluiten cada dia per la supervivència seva i dels seus i les seves. No són robots programats amb les cinc funcions bàsiques –votar sí, votar no, cobrar en blanc, cobrar en negre i fer declaracions (amb les modalitats “a la premsa” i “a Hisenda però compte a veure què cal posar-hi”).

gallinesesvalotadesNo són personatges del teatre de varietats que reciten els seus papers amb més o menys encert.

No són creacions artificials dissenyades a les seus dels partits i destinades a fer funcionar la maquinària.

No: els polítics i les polítiques que arriben a unes certes alçades també són persones humanes.

Aquesta sorprenent constatació ha pogut fer-se gràcies a les cosetes que feien els de l’agència de detectius Método 3 per entretenir-se, com a inversió de futur o per guanyar-se la vida (o les tres coses a la vegada).

Heus aquí que uns noms, unes cares, uns càrrecs, de cop i volta, d’un dia per l’altre, apareixen davant els seus administrats com un aplec de gallines esvalotades que escatainen a tort i a dret.

Hi ha persones que es lleven la vida perquè no poden pagar-se l’habitatge. Hi ha famílies senceres que perden la llar. Les condicions de vida general fan pena ara i fan por si es pensa en com seran. Grans empreses de solvència econòmica contrastada fan fora gent a centenars a benefici dels seus beneficis. Es construeixen aeroports sense avions, trens sense passatgers, autopistes i autovies sense cotxes. S’agredeix el medi ambient amb lleis com ara la de Costes. Però ses senyories no s’atabalen. Cal sacrificar-se, diuen, sense que els caigui la cara de vergonya.

Això sí, uns micròfons de no res els fan saltar metres enlaire. És la seva privacitat. És la seva vida. Són els seus merders inconfessables. És el seu podrimener. És això el que trontolla.

La reacció ja s’ha vist: fiscals que passen el dia a l’agència de detectius investigada, la policia nacional i la Policía nacional amunt i avall amb el pet al cul, comissions governamentals, comissions parlamentàries per parar un carro, el ministre donant ordres, denúncies judicials fetes a la velocitat de la llum, declaracions de suport mutu i aferrissat…

Ara que se’ls crema la cua –de palla-, ara sí que tenen pressa. Ara sí que es mouen per posar remei a coses que sembla que estan molt mal fetes. Caram.

Despatxem la dida, que els nenes i les nenes s’entretenen sols. O no, pobra dona, que ja està la cosa prou fotuda.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s