Més espies, si us plau

La presència dels serveis secrets espanyols a Catalunya ha deixat de ser un operació encoberta i ha esdevingut un festival. Cal esperar que facin aviat una jornada de portes obertes en què es puguin consumir productes de la terra i acompanyar-los amb “una copa de vino español”, com era –encara és?- tradicional en els actes castrenses. De fet, seria curiós saber si els vins catalans els considerarien espanyols o antiespanyols en funció de la seva procedència geogràfica o del grau de col·laboracionisme dels responsables de la seva elaboració…

espiesbcnÉs divertit, això del serveis secrets espanyols a Catalunya… D’una banda, amb la revolució gallinàcia que alimenten amb l’esbombament de les escoltes miren de tapar vergonyes reials i reals que tenen l’epicentre a la capital mundial de l’Univers i més enllà… És una altra manera de matar elefants mentre la pols barcènica i les burilles del Ducados les entaforen a sota de la catifa…

De l’altra, demostren una fe engrescadora en la independència de Catalunya. Segur que als manaires de la cosa dels espies i d’altres professionals del ram els fa mal l’ànima quan s’adonen de tot el que podrien fer allà on fan falta de veritat, però l’esperit de sacrifici és una de les seves banderes. Si el poble de Catalunya té previst alçar-se en urnes i votar per l’adéu, això pot lesionar els drets d’una Espanya que incompleix els seus deures. Ja es veu que això no ho poden deixar passar: la mamella és la mamella.

Els periodistes –per dir-los d’alguna manera– de l’stablishment, més contents que un gínjol: fa dies que les portades es fan soles.

Els polítics, exultants: aparicions davant de càmera a tort i a dret. Les paraules se les endú el vent, però la imatge queda: tot suma.

Els agents secrets, agraïts: el clima barceloní és extremament agradable; tenen el lloc de feina en un bon lloc de la ciutat, ben comunicat, amb centres comercials de volada a tocar; la gent és acollidora i quasi segur que els parla en el seu idioma…

És bo per a tothom, això del desembarcament dels espies a Catalunya… Fins i tot per al món del cinema català, que no cal que generi un Ken Loach local que denunciï les vergonyes… Amb un equivalent a un espectacularista Luc Besson ja es faria… Amb unes gotetes de Capri en el guió, això sí… Una revisió d’El amante bilingüe amb un espia i una directora general –o una i un, o un i un o una i una, tant fa…- també podria donar joc, si es pensa bé…

Així les coses, sembla clar que es fa vàlid allò del com més serem, més riurem i, per pura coherència, cal demanar que enviïn més espies a Catalunya. A fi de comptes, mentre estan aquí, fan gasto i això és bo.

Un parell de conclusions: conclusió una: si Espanya creu que Catalunya pot assolir la independència, Catalunya també ho hauria de poder creure –i actuar en conseqüència, és clar-; conclusió dues: totes les informacions que afectin el moviment independentista i tothom que hi estigui a favor passen automàticament a ser considerades presumptament interessades i manipulades, falses i tranquil·lament descartables fins que, després, ja amb calma, es pugui veure el què…

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s