La màgia que es veu i no es veu

Reyes Abades. Rompiendo moldes, Josep Lluís i Falcó. Diputació Provincial de Badajoz, 2012. Pàgines: 348.

Els cinèfils i també tothom qui no pateix la febre del cel·luloide ha estat exposat als efectes especials. N’hi ha que s’anuncien amb un gran rebombori –naus espacials esclafant-se contra el terra…- i n’hi ha que passen del tot desapercebuts –l’espelma que crema sense que la cera pateixi els efectes de la combustió del ble-, però tots es deuen a un grup de professionals que rarament rep el reconeixement públic que mereixen les proeses que són capaços de dur a terme gràcies al seu mestratge i les seves habilitats.

reyes_abadesReyes Abades. Rompiendo moldes fa justícia reparadora en posar en negre sobre blanc la trajectòria d’un dels professionals d’anomenada dels efectes especials –FX en l’argot cinematogràfic-. Aquest llibre transcriu una llarga entrevista –més de quatre mesos de converses- i contextualitza i documenta bon part de les explicacions del seu protagonista, que és, ara com ara, el nom de referència en la seva professió.

L’obra és valuosa per dos grans motius. D’una banda, fa la crònica de la dedicació a una professió que enlluerna els espectadors tot i produir-se en un món de clarobscurs. Així, no només fa referència a la manera de pensar, crear i dur a la pràctica els efectes especials –tot i que els detalls que podrien ser més engrescadors romanen amagats a causa de les conviccions de l’entrevistat- sinó que es repassa la manera de fer d’una cinematografia, l’espanyola, que sovint camina amb una sabata i una espardenya.

Aquesta crònica d’un cinema àmpliament compartit –hi ha títols que formen part del patrimoni comú tant dels espectadors del cinema com dels de la televisió- parla també de la societat en què es produeix i de les exigències a què se sotmet. Això li atorga pes i transcendència.

De l’altra, més de manera implícita que no pas explícita, parla de la persona, de Reyes Abades. Per això, el lector coneix vivències personals que formen part de la intrahistòria d’un Estat que va patir una Guerra Civil i totes les seves conseqüències i que descriuen una manera de fer i de ser –progressar sense deturador  i tenir la perfecció extrema com a referència- que, malauradament, no és la més abundosa. El caràcter d’Abades treu el cap ara i adés, encobert per les seves paraules, i humanitza en positiu un retrat que, més enllà de qualsevol altra consideració, apareix com a sincer.

Totes dues qüestions s’exposen amb amenitat –Reyes Abades. Rompiendo moldes es fa llegir amb voracitat- i deixen lloc per al record, a voltes tenyit amb puntets de melangia, de moments espectaculars: no ho va ser pas l’encesa del pebeter de l’Estadi de Montjuïc amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992? Encara ara hi ha que creu que allò que el món sencer va veure en directe a través dels televisors era la realitat. En certa manera sí que ho va ser. Però només perquè el pirandellià Reyes Abades és expert en la generació d’aparences. Aquesta sí que s’hi explica. I alguna altra més, però no fins al punt d’atemptar contra els misteris de la màgia que es veu i no es veu.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s