Els tramvies, ‘La Vanguardia’, els toros i les hipoteques

El mes de març de l’any 1951, els barcelonins van protagonitzar la primera vaga dels tramvies. Van deixar de fer-los servir perquè la pujada del preu la trobaven excessiva i els castigava injustament si se’l comparava amb la tarifa que es pagava a Madrid.

Aquesta vaga, una de les primeres que patia el franquisme, s’alimentava del malestar de la ciutadania. Va ser senzilla de fer: la gent es llevava més d’hora, caminava fins a la feina i participava en les manifestacions que s’organitzaven. Així, deia no a la dictadura. Aquesta lluita es va guanyar. Contra la dictadura. L’any 1951. El governador civil i l’alcalde de Barcelona, amb la sang de dotze morts en les seves mans, van ser destituïts i la pujada de preus va ser anul·lada.

tramviestoros

Sis anys després, del 14 al 25 de gener del 1957, Barcelona va emprendre la segona vaga dels tramvies. Aquesta vegada ven ser els 20 cèntims d’augment del preu del bitllet el que la va desencadenar. La ràbia hi era perquè la dictadura franquista, inflexible, seguia sense atendre al poble i les seves necessitats. I va ser una de les primeres fites de la lluita antifranquista organitzada. Es van tombar tramvies, hi va haver corredisses  i detencions…  i avui hi ha llibres que la glossen.

El 21 de juny del 1959, el periodista Luis Martínez de Galinsoga, director de La Vanguardia Española, és a dir, de La Vanguardia, va encendre els catalans en dir, en sortir de missa, que tots –i totes, se suposa- eren una merda. Això va desencadenar una campanya contra Galinsoga i contra el diari del comte de Godó, que va perdre subscriptors i va haver de rebaixar la tirada. Va costar, però, el 5 de febrer el consell de ministres que encapçalava el dictador va fer plegar el bocamoll, que va ser substituït per Manuel Aznar, avi del futur líder del PP.

El 12 de febrer del 2013, el Congrés de Diputats farà servir les lleis catalana i canària que prohibeixen les corrides de toros per eixugar-se la ullera un cop s’hagi votat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que declararà bé d’interès cultural l’assassinat d’animals amb premeditació, acarnissament i traïdoria. Els vots del PP i d’algun altre sàdic –o sàdica- dels que fan tombs per la Cambra Baixa faran possible aquest prodigi de la modernitat, el respecte als animals i als pobles que tenen la sensibilitat que exigeix el segle XXI. En aquest cas, tot i que de manera encoberta, la iniciativa legislativa sí que és popular.

En la mateixa sessió, i més que probablement amb els mateixos protagonistes, s’ignorarà olímpicament una ILP avalada per milió i mig de signatures, la que reclama reformes en una llei hipotecària que té més d’un segle de vida i que ara serveix per escanyar sense pietat una ciutadania que paga els plats que s’han trencat en despatxos que no ha trepitjat mai.

Fa dècades es va protestar per 20 cèntims contra una dictadura.

Avui hi ha gent que se suïcida quan els bancs truquen a la seva porta.

S’ha perdut alguna cosa en el camí?

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s