Intereconomía sotsobra

El negoci de la televisió privada és una qüestió matemàtica: se sumen els ingressos, se’n resten les despeses i s’obté un resultat. Si és positiu, el negoci rutlla. Si és negatiu, cal tancar la paradeta. Això es pot embolcallar amb tantes consideracions com es vulgui, però la realitat passa per les faves comptades.

intereconomia_2El negoci d’Intereconomía està ara immers en un delicat procés que implica els comptes: en fa i en passa.

Els números no els surten, als d’aquest canal estrambòtic que practica l’endogàmia professional –sovint s’entrevisten entre ells en programes diferents– i que té com  a objectiu vital disparar a tort i a dret sempre que el tret faci un bon espetec.

Amb una quota de pantalla que ha caigut fins a l’1 per cent el mes de gener passat, Intereconomía ho té difícil a l’hora de captar ingressos publicitaris. Per això, més enllà de les eventuals insercions publicitàries clàssiques, els conductors dels seus programes han esdevingut autèntics homes i dones anunci que no dubten a interrompre qualsevol discussió –per identificar d’alguna manera el que fan davant les càmeres– per fer l’article de coses com ara rellotges, detectors de radars… Ho fan i atorguen als seus espais una caracterització estranya, a mig camí de les fires de circ basades en els monstres i els grotescament divertits xous de telebotiga que arriben dels Estats Units. La mitjana de qualitat de la seva programació, això és cert, no es veu afectada.

D’altra banda, les guerres televisives no són pròpies només de les grans empreses. El canal del brau blau se les està tenint des de fa un temps amb una nova estrella del firmament de la televisió minoritària. 13TV, el canal de l’Església espanyola, tira mà de talonari i s’endú al seu molí les aigües que creu que el poden fer rutllar amb eficàcia a l’hora d’esclafar el gra de l’actualitat.

Isabel Durán, Curri Valenzuela i Carmen Tomás, entre d’altres, han estat sensibles al so dels bitllets i han canviat de casa. Amb tot, el cop fort és el més recent: la competència directa d’Intereconomía se li ha endut Antonio El gato a l’agua Jiménez, a qui es va tractar sense pietat un cop va fer saber que tocava el dos. El programa, sense aquest home i els contertulians que l’animaven, ha perdut molt: el galtapleníssim Javier Algarra i els secundaris de sèrie Z que du al plató no arriben a la sola de la sabata dels seus predecessors: ara el programa ja no fa ni riure.

L’estratègia de 13TV sembla bona: ha guanyat un 0,6 per cent d’audiència en un any i ara assoleix l’1,4 per cent que està destrossant el jardinet de la competència. Tot plegat, totes dues es barallen per poc més d’un 2 per cent de l’audiència, però la realitat és la que és: són elles que trien el públic a què s’adrecen. Tenint en compte de quin peu van coixes totes dues emissores, l’acudit amb la menció a la forma sagrada ve sol al cap. A veure com acaben.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s