Preferents: el saben aquel que diu…

Televisió Espanyola i del PP informava dimarts passat –posin-s’hi les cometes pertinents al verb informar– de l’arribada a un acord entre els amos i el PSOE en relació a l’afer de les accions preferents, la monumental aixecada de camisa que té als bancs contents i als estafats passant més fred del que seria normal en aquesta època convulsa.

preferentEl titular era categòric, impactant, rotund i tècnicament esperançador. Cal dir en defensa dels periodistes d’aquella casa que sí que van tenir la dignitat, un cop superada la fase de la faramalla narrativa i exaltadora, de fer referència a la lletra petita de l’acord. Per a assolir un tastet de justícia –de la Justícia amb majúscula, no de la que deriva de l’aplicació d’unes lleis precuinades a gust del legislador–, sembla que caldrà que els afectats se sotmetin a un seguit de condicions, cadascuna més excloent que l’anterior, fins arribar a un punt en què ja es veurà com acaba la cosa. Això sí, tindran la tranquil·litat suprema que els proporcionarà saber que tot el que en resulti ho arbitrarà una comissió supervisora. Parlamentària, per descomptat.

Se sap –i els membres de la cosa de la política són els primers que ho admeten sense que els caigui la cara de vergonya– que quan un afer recala en una comissió, només cal posar-li un coixí ben còmode per tal que no se li faci llarg el temps que hi estarà sotmès al son dels justos.

Potser per això han preparat un trajecte envitricollat per als que encara creuen que el govern impopular, amb el suport de l’oposició principal no gaire més popular, els ajudarà en alguna cosa que no sigui a caure. I els del CiU que encara es queixaven que els n’havien deixat al marge…

Hi ha la temptació d’especular sobre els motius que duen el PP a intentar rentar-se la cara davant el poble que li va atorgar la majoria absoluta. Deu ser cosa de la mala consciència per tot el que no fan i per tot el que fan que no haurien de fer.

També es diu –el ministre de Guindos en parla en el Congrés de Diputats– que es reformarà la reforma de la llei hipotecària. Sembla que la reforma anterior, del novembre passat, ha fet llufa. Si es té en compte que es basava en la bona fe de les entitats bancàries…

Ni l’Eugenio els passaria la mà per la cara a l’hora de distreure el personal.

Si no fessin riure, farien plorar. És una frase feta. El problema és que provoquen massa plors dels de veritat.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s