PSC sapador

CiU, ERC, ICV i la CUP, amb tots els matisos inclosos, tenen en comú ara la defensa de la seva pàtria –Catalunya-. El PP i Ciutadans tenen en comú ara, sense matisos, la defensa de la seva pàtria –Espanya-. Mirant de no ofegar-se entre aquestes dues aigües bullents, hi ha el PSC, que actua com a quinta columna en les converses en què es decideix el redactat del text a favor del dret a decidir que es vol presentar al Parlament de Catalunya dimecres de la setmana vinent. Casualment(?), la cita ha estat fixada per just un mes abans del 22 aniversari de la festa que van organitzar Tejero i la seva colla d’homes de verd al Congrés dels Diputats.

cinquenacolumna

Si hi ha un partit que encarna fins a la medul·la de l’os el tòpic de l’anima migpartida, aquest és el PSC, tot i que no és l’ànima el que té fet un pedaç. El PSC actual, que viu encara dels rèdits catalanistes que va obtenir en els anys immediatament posteriors a la mort del dictador, és un partit espanyol i espanyolista.

El comportament dels seus votants ha estat sistemàtic: l’anada massiva a les urnes es produeix quan es decideix el futur d’Espanya –i la Carme Chacón n’està ben contenta- i el dels ajuntaments –i el partit n’està ben content- i hi ha mandra quan es tracta de votar per Catalunya –cosa que acostuma a alegrar el dia als de CiU.

Només Maragall va aconseguir una resposta massiva en la seva primera provatura, el 1999, com a candidat a la presidència de la Generalitat. Ell i el seu successor immediat, José Montilla, van haver de recórrer a la fórmula del tripartit. És el PSC, això.

En el moment actual, els homes d’en Pere Navarro exerceixen de bastoners i busquen amb ganes les rodes que han de bloquejar.

En un primer moment, el problema el tenien amb la categoria de Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà. Aquest dissabte de converses, el Navarro Team entronitza un altre entrebanc: la legalitat a què s’ha de sotmetre la consulta no pot ser una legalitat qualsevol, ha de ser l’espanyola. És com si es volgués fer creure el respectable que la susdita legalitat ofereix respectabilitat i garantia d’imparcialitat i…

Quan no seran naps, seran cols. Els del PSC volen nedar –mantenir contents els seus votants empedreïts, els espanyols– i no perdre la roba –un grapadet de votants dels altres d’entre els seus i el vernís catalanista que consideren que els ofereix aquest toc d’elegància intel·lectual, civilitat innata i europeïtat natural que no els és propi.

Estratègicament, la jugada és bona: si entren en l’acord al dret a decidir, serà perquè hauran aconseguit rebaixar-ne les ambicions i fins i tot podran cantar una certa victòria com a entebiadors; si no hi entren, ningú no els podrà dir que no ho han intentat. De portes enfora, la posada en escena és impecable. Amb una mica de sort, acabaran fent fugir, fastiguejats, els pocs catalans que encara els paguen quotes i quan votin que no al dret a decidir amb el PP i Ciutadans, els intransigents hauran estat els extremistes folls i radicals que volen dur a Catalunya al pou de les desgràcies per satisfer el seu impietós hedonisme onanista.

Mentre baixen de la cinquena columna, els socialistes haurien de cantar l’himne del sapadors.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s