La sublimació de l’existència

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 29 de novembre del 1992)

La guerra del fútbol y otros reportajes, Ryszard Kapusciñski.Traducció d’Agata Orzeszek. Anagrama, 1992. Pàgines: 256.

Entre los vándalos, Bill Buford. Traducció de Miguel Martínez-Lage. Anagrama, 1992. Pàgines: 374.

La importància que el futbol té avui dia si se’l considera, més que un esport, un fenomen de masses, és innegable. El joc dels vint-i-dos homes i la pilota és, sovint, l’excusa, el motiu, la justificació, el vehicle perfecte per sublimar la propia existència quotidiana i integrar-se en un tot suprahumà que regenera amb intensitat el sentit de l’autostima i dóna valor al fet de pertànyer a un ens immensament més gran (el club, el país) dins el qual no importa no ser gaire res més que un cap o un número apte per integrar qualsevol estadística sempre que hi hagi uns colors agermanadors.

Dos periodistes, el polonès Ryszard Kapusciñski i el nord-americà Bill Buford, prenen el futbol com a punt de referència per explicar dues realitats socials diferenciades en el temps i en l’espai, diferents fins i tot en la seva naturalesa, i, malgrat tot, unides per un denominador comú: la passió que desperta el desplaçament de la pilota pel gran rectangle de gespa verda.

kapubrufordGuerra entre països

En el seu llibre La guerra del futbol y otros reportajes, Kapusciñski descriu en 29 pàgines l’autèntica guerra entre els països d’Hondures i el Salvador que va tenir lloc l’any 1969 a causa, si més no, en primera instància, del doble enfrontament de les seves dues seleccions futbolístiques i dels esdeveniments que els van envoltar de manera tràgica.

En aquest cas, l’exaltació dels valors patriòtics a causa de la suposada vexació a què és sotmesa la nació és motiu suficient per iniciar un atac armat com a resposta. La intuïció periodística porta Kapusciñski a l’escenari dels fets i li ofereix l’oportunitat de viure, una vegada més en la seva carrera, una guerra que pot relatar.

Testimoni personal

Fidel a la seva condició professional, el periodista explica amb frases àgils i de construcció impecable, quina és la guerra que ell viu i acosta al lector, des del testimoni personal, a una realitat que si fos narrada emprant referències de segona mà seria titllada d’inversemblant.

Si s’ha de parlar d’encert —potser seria més adient parlar de professionalitat—, cal destacar la senzillesa que es desprèn de les seves paraules, fins al punt que s’arriba a tenir la sensació que l’autor és al costat explicant els fets amb la mateixa naturalitat amb què podria explicar el transcurs d’una vetllada entre amics.

Observador conscient i protagonista ocult, Kapusciñski no oblida, però, que la realitat no és només el que es veu amb els ulls i també s’encarrega de treure a la llum les causes sociopolítiques —explosió demogràfica al país més pobre i necessitat d’emigrar tenen com a conseqüència una excessiva pressió sobre les fronteres i la població veïna— que hi ha al darrere d’una aventura militar tan curta —cinc dies— com desafortunada —desestabilització crítica de dues societats— i que es clou sense cap altra solució que la continuïtat del que ja hi havia.

Kapusciñski no dubta a assenyalar el futbol com a catalitzador tràgicament evident d’una necessitat política, de la mateixa manera que Bill Buford, periodista nord-americà que exerceix a la Gran Bretanya no dubta a assenyalar-lo —en la seva obra Entre los vándalos— com a catalitzador de la frustració existencial dels membres d’una nació —la que l’acull— que ha deixat de ser un imperi.

Estil impersonal i eficaç

El relat de Buford també és impecable des de l’aspecte de la narració. Pel que fa a la forma, no es poden posar objeccions a les frases curtes —que hi predominen— rigorosament ordenades segons la fórmula subjecte/verb/predicat. No costa enllaçar una i altra si es té en compte un valor afegit: un estil potser impersonal però eficaç, que evoluciona al llarg de les prop de 400 pàgines de la mateixa manera que ho fa la relació de l’autor vers allò que explica i la relació del lector vers allò que va coneixent de manera gradual però continuada sobre els hooligans i el seu isme: del distanciament inicial, afectuós a causa del desconeixement, es passa a la implicació i, d’aquesta, a la constatació de la decepció.

Què és el que realment atrau d’aquest llibre? El seu protagonista, el seu centre d’atenció, és el hooliganisme, una manera de ser, de viure, que està íntimament lligada al futbol. Buford ha de penjar-se una medalla: la seva obra és el resultat de prop de set anys de convivència (1983-1990) amb els hooligans, de viatges a Europa, de curses al davant i al darrere de la policia de diferents països i també de la pallissa rebuda a mans de tres agents italians que el van tractar com a un hooligan més.

Saber que es tracta d’una explicació de primera mà ajuda el lector a creure el que s’explica: no hi ha estadístiques fredes sinó un relat punyent que descriu una implicació i on l’autor no s’estalvia de confessar que també ell, momentàniament, va caure davant l’atractiu de ser un més dins una gran massa, dins d’una gentada. La prosa de Buford no exclou la ironia com a recurs per seduir el lector, com tampoc no exclou les descripcions personalitzades o unes pinzellades de reflexió introduïdes amb destresa per servir de contrapunt a la relació d’accions massa eixelebrades per incloure-les en la normalitat.

El periodista treballa en aquest text com un petit cervell ordinador que tria cada vegada una imatge diferent: repassa les seves fonts d’informació —l’anotació de les experiències viscudes es complementa amb una investigació real que el porta a parlar amb la policia i a consultar els informes i els arxius videogràfics— per donar forma a un discurs eficaç quant a les possibilitats comunicatives de la lletra impresa. La gran dosi d’humanitat, d’exaltació de tot allò bo i tot allò dolent que és humà, actua com a reclam davant aquells que senten una certa curiositat per saber que hi ha darrere tragèdies com les de l’estadi de Heysel —39 morts i centenars de ferits— o del de Hillsborough —95 morts, també centenars de ferits—. I aquest llibre, que no té intenció catequitzadora, dóna respostes extretes de l’experiència.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s