En els budells d’un cuc

(Comentari publicat en el suplement Cultura de l’AVUI el 25 gener del 2001)

Edén, Felipe Hernández. Seix Barral. Barcelona, 2000. Pàgines: 347.

En les últimes línies de la tercera pàgina d’Edén, el protagonista, Samuel Molina, perd les ulleres que li permeten, com a persona que té el sentit de la vista afectat de problemes seriosos, interpretar el món que l’envolta a través dels paràmetres que l’ajusten a la normalitat convencional, aquella que posa els mateixos noms i formes a les múltiples manifestacions que hi conviuen per crear un àmbit de joc comú en què tots els participants puguin tenir les mateixes dades inicials a partir de les quals generar les relacions quotidianes.

La pèrdua d’unes senzilles, quasi insignificants, ulleres –casual si existeix la casualitat en l’univers de la literatura; causal si no existeix– és la metàfora que permet que Felipe Hernández condueixi el personatge principal de la seva novel·la –un Samuel Molina absolutament allunyat dels estereotips amb què s’acostuma a guarnir els herois– cap a un laberint físic i mental que viu des de la disminució visual.

eden

Així, la visió distorsionada amb què Molina evoluciona a través de les 347 pàgines que descriuen la seva història té una doble funció. D’una banda, genera un sistema de visió propi per al protagonista, que ha de conformar la nova realitat que descobreix de manera progressiva a partir de percepcions estrictament pròpies no necessàriament compartides per la resta d’éssers amb què interactua: els mira igual que abans, però els veu diferents. D’altra banda, serveix com a pedra angular a l’hora de marcar el distanciament d’una mecànica social que articula la ficció ideada per l’autor, que ja havia introduït les dificultats visuals en una altra de les seves obres, l’excel·lent La deuda, en què descriu amb facilitat extrema una creïble visió-interpretació de la realitat, intrínsecament cerebral, intel·lectual, que fa néixer des d’una realitat innocent descrita com a notablement convencional.

És des de la visió crítica d’un entorn social futur presentat com a conseqüència d’una deshumanització progressiva que Felipe Hernández basteix la trama d’Edén: Samuel Molina, a causa de la seva idoneïtat com a traductor oficial, acaba sent l’encarregat de desxifrar el sentit d’un llibre escrit amb signes estranys, desconeguts fins a aquell moment, que ha anat a parar a mans de l’arquitecte responsable de la construcció d’un edifici que catalitza les aspiracions de grandesa i universalitat d’una ciutat esdevinguda monstruosa.

Cursa dins d’un cuc

Les recerques de Molina –de les ulleres, del llibre, del sentit del llibre, de la seva identitat com a individu, d’una dona…– constitueixen la bastida de la novel·la, que es desenvolupa a tall de cursa per l’interior del budellam d’un cuc: és fosc, és llarg, és fred, no és permès de tirar enrere i la llum només es retroba quan s’arriba al final.

Hereu voluntari o involuntari del Kafka d’El procés, del personatge a qui dóna vida Jonathan Pryce al Brazil de Terry Gilliam, del 1984 de George Orwell –tan maltractat, ara, amb la paròdia Gran Hermano–, Felipe Hernández sap construir una societat angoixant, opressiva, en què les normes de la burocràcia més castradora han aconseguit dominar les mecàniques mentals. El pes d’aquesta maquinària formidable s’imposa pàgina rere pàgina quan crea, de manera regular i continuada, esculls i culs de sac que Samuel Molina ha d’evitar en el seu avanç cap al final que de mica en mica cova en el seu cap. Edén relata, de fet, una meravellosa, densa, meditada, cursa d’obstacles en què només queda per resoldre la sensació que, potser, l’acumulació d’entrebancs no permet percebre l’esteticitat exacta de cadascuna de les passes fetes.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s