Els fills de la MTV

La presumpta estabilització del sistema empresarial televisiu du a la pantalla -a les pantalles!- tots els continguts que calen per omplir el gavadal de canals que han estat la conseqüència de la implantació de la TDT.

fillsmtv

A grans trets, hi ha els canals convencionals –que han  mantingut incòlume la seva manera de fer–, els prescindibles –televenda, endevinaires, Interconomía…— i la resta.

La resta té interès des del punt de vista de l’anàlisi. La formen els canals magatzem –com ara Factoría de ficción (FDF), que repassa de manera sistemàtica les prestatgeries de tot l’emès per Tele-5— i els canals que s’alimenten amb aquests programes que s’importen a l’engròs dels Estats Units.

Ara com ara, el teleespectador pot saber com es viu en un taller de constructors de motos chopper i en un de reconstrucció de cotxes amb peces de segona mà; com funciona una empresa d’embargaments; com treballen a Alaska els pilots comercials, d’una banda, i els pescadors, de l’altra; com és la cuina d’una pastisseria; com s’ho fan els buscadors de possibles tresors soterrats; com funcionen els que compren a cegues el contingut de magatzems de què se n’ha deixat de pagar el lloguer; com es viu en un negoci de tatuatges de Los Angeles…

També es poden seguir les proeses d’un home que s’ha especialitzat en la ingesta voluminosa;  les d’un altre que es dedica a tot el que, des de la perspectiva culinària occidental, cau de ple en el camp del fastigós; les d’un anglès que es dedica a la pesca de peixos espectaculars –que diuen que retorna indemnes al seu hàbitat…

Tots tenen trets en comú perquè estan cuinats amb la mateixa recepta, la de l’MTV: seqüències molt curtes, moviments de càmera constants, grafisme amb voluntat d’impacte, banda sonora –música?— omnipresent, personatges estrambòtics i desmesurats –literalment, en alguns casos–, colors forts, inserció de testimonis breus en primeríssim primer pla… i la voluntat de fer creure que tot el que es diu és, com a poc i tirant pel cap baix, importantíssim i, àdhuc, transcendental.

La conjunció d’aquestes tècniques aconsegueix estabornir la capacitat d’anàlisi del teleespectador i li fa difícil desempallegar-se dels estímuls amb què l’atabalen –perquè l’activació  conjunta de l’oïda i la vista provoca addicció envers allò que es capta: l’espècie humana té els seus límits, com bé saben tots els que es dediquen al negoci de l’audiovisual.

Aquesta és la clau de l’èxit de la fórmula i dels productes que se’n deriven: algú va descobrir com vendre fum a base de fer cremar palla i d’altres n’han adoptat l’estratègia. És així com es dificulta l’assoliment de la convicció que, de totes aquestes produccions, un cop se n’ha vist el primer lliurament  –no cal que es vegi tot sencer–, ja s’ha vist tot el que hi pugui haver de veritablement interessant. La resta és molt de soroll per a no res.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s