Policial desanimada

Saints of New YorkSaints of New York, R.J. Ellory. Orion Books Ltd., 2011. Pàgines: 456.

El detectiu Frank Parrish és el protagonista d’aquesta novel·la policial de R.J. Ellory, un escriptor britànic que, des que va publicar Candlemoth, la seva primera obra, l’any 2003, ha aconseguit un cert renom i un grapat de premis que, si servissin com a referència, avalarien la seva trajectòria en l’àmbit del gènere policial.

L’acció de Saints of New York transcorre, efectivament, a la ciutat esmentada i té com a protagonista un exemple perfecte de la successió de tòpics, llocs comuns i fets previsibles amb què es construeix la novel·la.

La caracterització en fred de Parrish frega el ridícul literari: policia a qui han matat el company, que s’estima més treballar sol i a qui assignen un company amb qui conviu a contracor; divorciat i amb una relació irregular amb el seu fill i la seva filla; mal vist pels seus superiors; addicte a l’alcohol consumit en solitud i amb un trauma psicològic causat per la figura del seu pare…

Res gaire original tot i que el conjunt pot ser vàlid si la destresa de l’autor supera les limitacions autoimposades. No és el cas, el de Saints of New York, perquè el personatge del detectiu no és l’únic que es veu sotmès a una linealitat que afecta el conjunt de manera determinant i negativa. En aquest sentit, la relació entre el policia i la psicòloga a què es veu obligat a visitar actua com a referent d’una manera d’escriure en què no hi ha vitalitat narrativa. És la prova que aquesta novel·la s’ha fet amb el cap de l’escriptor industrial i no amb el cor de l’escriptor conscient de l’abast de la seva condició.

L’evolució del cas principal manté el curs sinuós que es reclama al gènere policial però no és prou vigorosa com per a reclamar una atenció ininterrompuda. Els esquitxos que rep no l’ajuden: la manera en què Parrish conviu amb l’ombra del seu pare –un agent amb una immillorable reputació però que ell sap corrupte– té més a veure amb els llocs comuns que el cinema ha visitat fins a l’avorriment més que no pas amb una acció de denúncia que sí que es troba en els clàssics del gènere que toquen situacions similars.

La notable buidor d’aquesta novel·la emparenta aquest britànic amb tota la resta d’autors que, amb l’aval d’una indústria gens propensa a l’aventura comercial, han fet de la seva carrera una versió de les cadenes de muntatge amb resultat d’impressió. No està a l’abast de tothom mantenir un ritme elevat de producció en què la quantitat convisqui còmodament amb la qualitat. El resultat en són els best-sellers que desmereixen aquesta modalitat literària i els autors seriosos dels gèneres que s’hi veuen implicats.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s